LA DIGNITAT DE CATALUNYA

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/11/la_dignitat_de_catalunya_79407.php



* EL PAÍS reproduce el texto íntegro que publican hoy doce diarios editados en Catalunya en defensa del Estatuto.
* PSC suscribe el editorial sobre el Estatuto y CiU lo califica de "histórico"
Zapatero admite haber leído "con mucho interés" el editorial y muestra su respeto.- El PP considera que "tanta uniformidad parece sospechosa". También las radios con sede en Cataluña, RAC1, Catalunya Ràdio y COMRàdio, se han adherido al editorial pro Estatuto.
El Mundo replica este texto y publica hoy que "una primera lectura arroja la inmediata conclusión de que es imposible acumular más falacias en menos espacio".

Com a mostruari potser ja és significatiu.

Algunes consideracions al respecte:
L'acció és bona en la concepció i l'execució. El cop d'efecte ha estat immediat i segurament efectiu.
L'Espanya profunda continua tenint dues concepcions, la progressista capaç d'evolucionar el concepte d'Estat, la raquítica immobilista incapaç d'evolucionar per sí mateixa, en ella mateixa.
El Mundo contradient-se a sí mateix, vosaltres llenceu més falàcies en menys espai freqüentment!!!!!!!!!!!!

Reflexions pausades:
* La dignitat de Catalunya ha estat malmesa essencialment amb la Dictadura de Franco i continuadament de de 1714. L'Estatut no ens dignifica com a poble, ho fa l'exercici del dret a l'Autodeterminació. Ho fa la Llibertat d'expressió. Ho fa el Respecte a la Nostra Cultura, Llengua, Institucions. La nostra dignificació no és el SI o NO a una llei, és el SI o NO a la Nostra IDENTITAT.
* El Tribunal Constitucional és un òrgan concebut per decidir si les Lleis són o no Constitucionals.
Molt bé, que faci la seva funció. Això implica que NO POT definir políticament si Catalunya és o no una Nació, això que tant molesta a l'Espanya Profunda. La definició política de Catalunya correspon única i exclusivament al poble català. Per tant, el Tribunal ha d'obviar qualsevol pronunciament sobre el concepte.
* Per tant si el concepte Nació no hi cap a la Constitució Espanyola l'efecte immediat és la impossibilitat que el poble català quedi subjecte a la Constitució i les Lleis espanyoles. Aquest fet comporta automàticament a plantejar al poble català el seu DRET A L'AUTODETERMINACIO.
Es la conseqüència immediata a la impossibilitat d'incloure una Nació dins un Estat.
* Si el Tribunal Constitucional entra a debatre el concepte Nació s'excedeix en les seves funcions. Si el que fa és qualificar-lo jurídicament com a Constitucional o no (que és el que ha de fer) cal RESPECTAR fins a lúltima coma la seva decisió. Si és Constitucional estem davant un Estat Federal i cal desenvolupar l'Estatut i la nacionalitat de Catalunya fins el màxim. Si és inconstitucional, senzillament NO SOM ESPANYOLS!!!!!!!
La resta del pronunciament queda sota aquesta qüestió principal, ja que la No constitucionalitat de la Nació catalana exclou la Jurisdicció del Tribunal Constitucional a les lleis catalanes, perque són promulgades per una Nació no reconeguda per la Constitució Espanyola i per tant No forma part de l'estat espanyol.
Recordem, doncs, que el Tribunal NO pot definir el Concepte de Nació, i si ho fa cal actuar fins a l'última conseqüència, ja que la SEPARACIO DE PODERS és la base de la democràcia, i el pronunciament polític és dels PARLAMENTS que recullen la sobirania popular.

I ara a esperar... fins quan????????????

I PER A TOTS SANTS ...

MOSQUITS !!!!!!!!!!

Doncs si, sembla que el clima ens depara bonança i enlloc de menjar castanyes ens les haurem de repartir per tot el cos intentant d'aixafar els insectes xupòpters de sang. Em referia als mosquits, no pas als polítics o els burgesos de mena que ultimament acaparen les portades i els noticiaris, no caigueu pas en l'equívoc.

En fí, en un altre moment ja escaurà algún comentari, ara com ara felicitem als MINYONS que tornen a descarregar gammes extra deixant palès que la societat civil d'aquest país té altres objectius, i de la seva unió en mana l'èxit. No descobrirem ara un dels millors secrets d'aquest nostre país, la seva gent, de qui ens en podem sentir més que orgullosos, malgrat alguns especimens amb desviaments xupòpters.

Que l'exemple de MINYONS sigui una mostra de la realitat del nostre PAIS. Exterminem si cal els mosquits ni que sigui repartint castanyes a tort i a dret (fig.)

Bona revetlla dels vius en honor dels morts, al lloro amb els panallets i que les bruixes us acompanyin ( si pot ser fins la grossa de Nadal i que ens toqui alguna alegria als pobres!!!!)

LAPORTA NO POT TENIR OPINIO???

Doncs si. A pesar de les crítiques Laporta pot manifestar la seva ideologia política. Primer perque ho fa a títol personal i tota, TOTA, persona té dret a opinar i manifestar-se. Segon perque és un acte lliure i democràtic. Tercer, perque NO hi ha cap argument contrari que sigui justificable.

Laporta és President del Barça, sí, i per això ja no pot ser catalanista? El Barça, agradi o no, és una entitat catalanista, per sentiment i per història. Que tingui seguidors arreu del mon no impedeix que segueixi sent catalanista.

Però amb independència (bona paraula aquí) de la catalanitat del Barça, el seu President pot tenir una opció política definida, de la mateixa manera que un President de la Generalitat o d'Espanya pot tenir una afició futbolera determinada.

Segurament si la seva opció política fos una altra això no seria fet de comentaris, però ai la! a veure si el seu discurs té alguna part de creïble, de raonable, de cert!!!

Hi ha qui li discuteix futur polític, manca de perfil i de tacte. Vale. No calia dir-li al President d'Extremadura fins a 10 vegades imbècil. Amb una n'hi havia prou!!!! Conyes a part, i treinent-li ferro al tema, que sí que no calia, però que no n'hi ha per tant, que era una conversa privada i en privat hauria hagut de quedar. O ningú recorda el porque no te callas? I allò era públic!!!

En fí, pels detractors, el tacte en política qui el té ? El del talante? El del bigoti? El Saura o el Cirera? No val la pena continuar.

Amb futur polític o sense, Laporta, tens raó en aspectes del teu discurs i, efectivament, ara és un bon moment per reivindicar catalanitat.

Reivindicació lliure, pacífica, intel.ligent i amb total INDEPENDENCIA!!!!!!!!

I PERQUE COLLONS L'ORFEO CATALA REMENA TANTS CALERS???

Sembla ser que en Fèlix Millet era un tril.lero amb corbata, capaç d'atresorar engany rera engany una autèntica fortuna. Molt bé, ha reconegut ell mateix que és un lladregot. Però, no deixo de preguntar-me, dia rera dia, perquè aquesta entitat (si,si, emblemàtica i bla,bla,bla) tenia tanta disponibilitat de diner!!!!!!!

Amb el que costa a qualsevol entitat esportiva, cultural, veïnal, etc... que et donin una mínima subvenció per poder acomplir els teus objectius!!!!!

Però, és que a més a més, l'Orfeó, actuava com un autèntic prestatari (sense interès??????) d'altres entitats que... SORPRESIVAMENT... hi anaven a demanar-hi fons. Ara resulta que la Fundació convergent, TRIAS FARGAS, ditxosa ella, s'adreça a l'orfeó a demanar fons per realitzar Actes Culturals (i tot ben auditat) INAUDIT!!!!!!!!!!!! Perquè demanes fons a una altra entitat??? Quina opacitat hi ha en tot això? Per què el tràfic d'influències en aquest nivell és tant i tant quotidià? Perquè hi ha mà lliure a administrar el fons públics amb aquesta facilitat?

La culpa, mínima d'aquest punt és de Fèlix Millet. Sí, ell és el responsable màxim de les apropiacions indegudes, les falsetats i el lucre personal. No, ell no és responsable que disposés d'aquest nivell de diner públic. No val a dir, ara, que les donacions privades (bla,bla,bla). Aquí se n'anava una quantitat de pasta que quedava diluida i embrutada a base de bé (o de mal). I, en realitat, el mal Autèntic, l'irreparable, és que amb tota aquesta pasta, ben repartida, MOLTISSIMES entitats, ni que sigui només culturals, de TOT EL PAIS, hagueren pogut tirar endavant projectes petits però segurament molt més enriquidors per al conjunt de la població. I segurament molt més directes i entretinguts i també molt més populars. No cal que tot el cost de l'alta burgesia sigui pagat per tots. Ja sé que és una insignia, un patrimoni, un referent, però collons, que NO SIGUI UN ABUS!!!! I no parlo d'abús pel desfalc, parlo d'abús comparatiu envers la cultura, les entitats, la societat en general com a destinatària del bé comú.

La llàstima, és que després de tot el vist i el que queda per veure, la finalitat última serà endurir el règim de subvencions PER TOTHOM, però en canvi, el regim de distribució de les subvencions quedarà ABSOLUTAMENT INALTERAT. QUINA BARRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tant de bò m'equivoqui, tant de bò la riquesa cultural d'aquest país quedi molt més ben distribuida des d'ara. Tant de bò les subvencions es donin més pel treball i no tinguin en compte el NOM de qui en fa la sol.licitut.

Per últim, per aquells que diuen que mecenes n'hi ha hagut sempre: Mecenes sí que en volem, tothom en vol. Tril.leros NO. I entitats amb hobbys "banquers" menys.

SI ELS HI SOBREN, QUE NO EN DEMANIN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LA SOCIETAT CIVIL EL "LOBBY" MES IMPORTANT DE CATALUNYA

Un cop el Tribunal Constitucional prengui una resolució respecte de l'Estatut, com es preveu, amb la intenció de retallar la voluntat legislativa popular i refrendada institucionalment al Parlament per les forces polítiques, la Societat catalana tindrà el seu DRET de rèplica, el seu TORN per a opinar i manifestar-se, l'oportunitat de proclamar davant el Tribunal Constitucional, davant l'Estat Espanyol i la Comunitat Internacional quin és el seu STATUS POLITIC REAL.

Moviments com el d'Arenys, declaracions com les de Jan Laporta, nervis com els de Madrid, són indicadors REALS de l'esdevenir polític d'aquest país.

Les forces polítiques d'aquest país NO han estat MAI a l'alçada de les expectatives polítiques de la seva societat. Per això la paraula de la societat civil esdevé UN REFERENT, UNA OPORTUNITAT, per mostrar fins quin punt la societat té cultura, té opinió, té capacitat, té força, en definitiva.

Moviments com el d'Arenys, pacífics però eloqüents, creen debat, opinió i reacció. Es el camí a seguir. Que una entitat com el FCB estigui al marge de la política és bó. Però res pot impedir que el seu President tingui una opinió personal i la faci pública, en tant que personal, perque és legítim opinar i manifestar-se. No obstant, fóra bó que aquest posicionament de persones amb tirada popular, amb premsa, tingués una continuitat per part d'entitats que sí poden opinar com a tal, perque són defensores dels interessos de país. I també que personatges rellevants actuin amb opinió i criteri tinguin el discurs de Laporta o diferent, però que parlin!!!

Dues coses poden passar amb el TC. Retallada i conflicte polític assegurat, o passivitat i refrendar l'Estatut tal qual. En el segon cas, triomfaria l'Espanya plural i possiblement abraronarïa el discurs nacionalista català per redefinir, si cal, el terme nacionalista espanyol. En el primer cas, com deia, conflicte assegurat. Llavors la societat civil haurà d'actuar. No ho deixem als polítics, si us plau, són de poc fiar.

Una conclusió és clara, hi ha un abans i un després d'Arenys, no en resultat polític. Sí però, en conciència nacional.

EL RIDICUL DE SER ESPAÑOL

Si, si, amb Ñ. Que se la quedin.

Resulta que tot tramitant un permís de residència per a un estranger, em trobo amb la inefable luminositat intel.lectual de l'Administració Española. M'explico:

Antecedents
Una parella de fet entre súbdit español (tot i que no sé si amb gaire estima per la ñ) i súbdit estranger. Esdevenen parella de fet (fins i tot amb un embaraç pel mig) com a colofó de la seva relació interpersonal. Podrien optar pel matrimoni, també, però aquests ho fan per la parella de fet. En residir a España, volen tramitar permís de residència pel súbdit estranger que no en té.
La opció més favorable és el permís de familiar comunitari, que otorga major seguretat i llibertat al súbdit estranger que una residència diguem-ne de règim general. La comunitària es fonamenta en el dret dels països membres UE-EEE (Unió Europea i Espai Econòmic Europeu). S'entén que España en deu (formar?) part.

Tramitació
L'expedient no s'accepta argumentant que a España no hi ha un Registre Públic Estatal de parelles de fet.
Si el tràmit fos excluïnt el ciutadà español per un de, p.ex., França o Eslovènia el tràmit sí seria acceptat, i a hores d'ara el súbdit estranger ja tindria els documents necessaris per anar a comisaria i tramitar el document oficial.
Si enlloc de parelles de fet parlessim de matrimoni, no hi hauria cap problema.

El Rídícul
Obviament la pregunta és clara. Pot tenir més drets un ciutadà estranger que un de nacional??? Es admissible???
Independentment de la resposta, el ridícul més espantós esdevé quan el TEU Estat nega efectes jurídics a un acte formalitzat davant el TEU propi Estat. En quin món vivim lumbreres???
Si vosaltres, Administració-Govern, NO sou capaços de crear un Registre Públic de parelles de fet, no me'l podeu exigir si accepteu la parella de fet com a institució. I no només que l'accepteu, sino que sou vosaltres qui, a través dels Ajuntaments, la CONSTITUIU.

Del ridícul a l'absurd i la estupidesa
El fonament de tot plegat és evitar la formació del que podriem anomenar MULTIparelles de fet, evitar la poligàmia, per això amb el matrimoni no hi ha aquest problema en tenir més credibilitat que la parella de fet.
Ara bé, senyors de l'Administració COGITO-ERGO-SUM, que feu prevaldre la credibilitat de tercers països a la vostra pròpia, quina resposta podeu tenir a les següents qüestions:

1.- Si un ciutadà francès o danès, immaculats ells, tramiten l'expedient a Espanya tindran viabilitat jurídica, en tant que se'ls suposa lliures de pecat amb la certificació registral. Però com podeu controlar que aquest mateix ciutadà NO tingui una altra parella de fet a Itàlia o Grècia o España mateix, si no teniu Registre que controli aquests actes?
Aquest ciutadà membre de la vostra benvolguda MULTIparella de fet veu reconeguda la seva pretensió, mentre que el vostre propi ciutadà UNIparella de fet (o no) en queda exclòs.

2.- Si per tramitar un reagrupament familiar demaneu el matrimoni i declaració jurada que no té cap altre cònjuge, (aquí la parella de fet ja no hi entra) senyal inequívoca que no en teniu ni punyetera idea de la qualitat bígama o polígama del personatge. Si el propi matrimoni no es pot controlar arreu del mon, quin sentit té que restringiu el dret dels vostres ciutadans amb aquesta argumentació tant xorra?????????????

3.- Si no voleu o no podeu tenir un Registre de parelles de fet, perque collons accepteu la parella de fet com a institució. Es una institució sense drets? Es el dret un dret o un privilegi?

Em sembla que cada vegada me n'adono més que jo no vull aquest Estat espaÑol. Que se la quedin, la Ñ, i el nyap d'Estat i d'Administració SUPRA-COGITO-MAGNUM que destil.len.

No reconeixeu el vostres propis ACTES, com voleu reconèixer els DRETS dels ciutadans!!!!
Sabeu què? Vaig a MULTIparellar-me amb l'AUTODETERMINACIO, la PLURALITAT LINGÜISTICA, la LAICICITAT i la REPUBLICA.

Terrassencs vs Saballuts

VS

Vet ací una vegada dues ciutats prou equidistants l'una de l'altra fins el punt d'esdevenir amb el temps ciutats-iman. Per allò que els pols iguals es repel.len i els desiguals s'atreuen. La història ha volgut que aquestes ciutats germanes, que no agermanades, evolucionin amb una igualtat absolutament repel.lent. Ciutats tèxtils ara reconvertides en ciutats-servei, habitants equiparables en nombre i característiques, co-capitals del Vallès, a l'ombra de la tot-poderosa Barcelona, Clubs de Natació, Cultura popular, esports minoritaris amb practicants majoritaris, àrees d'influència homogènies, urbanisme poc planificat ara rectificat, i altres variables igualades.

Però la història depara sorpreses, i l'evolució permet veure fets que apunten a una magnetització dels pols d'aquestes ciutats-iman. Possiblement la societat civil tendeix a anar per davant de la burocràcia i de l'Administració però amb el temps tot s'acaba unificant. Amb això vull dir que la repel.ència de temps enrera:

"un senyor de Terrassa, un home de Sabadell" "Terrassa, mala raça" "Sabadell, mala pell" etc...

aquesta repel.lència, deia, es reconverteix en una atracció. Una atracció que permet coevolucionar i si s'escau fondre's en una mateixa cosa.

Per aquest motiu hem vist la fusió de les Mútues Laborals, ara possiblement de les Caixes, i demà? Doncs demà ens depara nous passos d'atracció per un sortir endavant reforçat, per ser més forts i competitius en l'economia i en el poder. Tenir més protagonisme i més capacitat de decissió passa per anar de la mà i, si cal, una sola mà amb dits alterns.

Però tot té un límit i l'experiència és crucial amb això. No és acceptable que fusions empresarials acabin amb les seus de les empreses a Sant Cugat, per allò del ni-tu-ni-jo. Que faran les Caixes ara, posaran la seu a Manlleu??? Racionalitat i criteri que no faltin. Hi ha la suficient capacitat com per crear una seu dual amb responsabilitats compartides.

Si en el fons la importància és ser a INTERNET que és el no-res del tot-arreu!!!

Valgui, però, aquesta reflexió per veure que, els Terraonins o els Sabarencs comencen a embrionar i el seu aventatge respecte de nosaltres és que podran competir directament amb els Barcelonins, no només en l'àmbit esportiu o cultural, també i especialment en els àmbits polític i econòmic. I aquí, senyors, és on hi ha la mare dels OUS !!!!!!!

SOPAR A CA LA RUSCALLEDA

Si, és un d'aquells plaers que recordaré sempre més, perque m'agrada gaudir de bon menjar, bon vi i bona companyia. La celebració és l'excusa perfecte per convidar-hi a algú. Tot i que si t'hi conviden millor per allò de la minuta. ;-)


Tot i així, si podeu, feu la reserva... o inciteu a algú ben proper vostre que ho faci i us hi porti.


Un sopar tranquil, on degustar diferents sabors, beure amb calma, fer com aquell home que veia passar els trens, si teniu la sort d'agafar taula interior, i fruïr d'una conversa gastronòmica mentre te la estàs cruspint!!!!!! Això si que és la reòstia!


I finalment quan sembla que el sopar ja acaba bé el moment del postre i la sobretaula final que té un marc fantàstic i et permet viure el petit gran secret de la cuina Ruscalleda.


No diré més i com diu aquell, callaré com un puta, aneu-hi que paga la pena viureu-ho.


I a la Carme Ruscalleda cal agraïr-li que la base de la seva cuina sigui la nostra, la Mediterrània, la que sembla voler arribar fins la teva taula onejant la seva silueta amb força, com si vulgués engullir-se els trens que passen, s'aturen, i se'n van... I un traguet de vi que remulla el paladar per arrodonir i engullir un menjar esplèndid... I tu que hi ets, i ho vius, i ho recordaràs sempre.

Ressenyes i Contrassenyes

Per fiiiii, he aconseguit de recordar la contrassenya. Ara espero poder reprendre amb assiduitat els COMENTARIS. D'alguna cosa han de servir les vacances...
Sí, per fer ressenyes calen les contrassenyes en un mon a internet on tot sembla codificat.
Si finalment tenien raó els ROMANS quan van inventar els CODEXS!!!!!!!!!!

Els polítics locals s'aficionen a la xarxa social Facebook

    VS

"Han vist com a través de les xarxes socials i de les noves tecnologies es pot accedir a uns col·lectius de ciutadans actius, informats, creadors d’opinió i amb ganes de generar debat per tal de millorar la ciutat on viuen. 

I els blogs?
Està clar que en els darrers mesos aquestes eines estan passant per davant dels blogs, que han passat de ser la pàgina principal d’un polític a ser un complement al perfil del Facebook."

La notícia recull sota el meu punt de vista un aspecte important a comentar que és la dualitat facebook/blog. Entenc que l'interès de la política per allò que mou a la ciutadania engegui iniciatives i el que inicialment eren els blogs ara ho és també el facebook. Però és realment el mateix? Podem acceptar que el facebook substitueix els blogs o que aquests últims ara són un mer complement al facebook?

Conceptualment el facebook és una eina d'intercomunicació que crea una xarxa social a través d'internet. Per la seva part el blog (bloc) és una pàgina personal on l'autor hi publica les seves inquietuts, p.ex. opinió, viatges, literatura, jocs, etc.

Particularment considero que són dues coses diferenciades que compleixen una funció diversa.

Per mi el facebook possibilita la comunicació quotidiana i permet interactuar un diàleg que pot obrir temes de conversa interessants.

Per la seva banda el blog expressa de forma unilateral el que l'autor vol manifestar i transmet al lector o espectador (si d'imatges parlessim), al receptor en definitiva, la seva particular apreciació d'allò que publica.

Al meu entendre el facebook no arracona al blog, en tot cas en permet la seva divulgació, però això ni implica que el blog sigui un accessori del facebook, ja que l'essència de l'autor del blog es manifesta en aquesta pàgina personal.

En el facebook l'autor del blog és un contertulià més, mentre que en el blog aquest contertulià esdevé autor.

No hi ha dubte que son dues eines virtuals molt útils, l'una per comunicar i l'altre per expressar.

En el seu moment vaig escriure al facebook:

"EL FACEBOOK APROXIMA TOT EL QUE HUMANAMENT ENS ALLUNYA."

Ara voldria afegir:  EL BLOG EXPRESSA ALLO QUE HUMANAMENT RETENIM.

i també:  EL BLOG ES L'ESSENCIA I EL FACEBOOK L'AUDIENCIA.

Entitats: crisis i subsistència

El Terrassa FC S.A.E ha de desaparèixer

"Tot i així l'estructura del Terrassa FC seguirà com fins ara i es mantindrà el Consell d'Administració."

"Per altra banda sembla que els socis i simpatitzants ja s'han movilitzat, salvem el terrassa!"

A primera vista sembla una sorpresa i una tragèdia, però si fem una anàlisis en profunditat podriem dir que es tracta de la crònica d'una mort anunciada. Diferents factors incideixen en aquest fet, però abans d'aprofundir-hi, dir que la desaparició d'una entitat que té una certa història i un mínim de massa social que la recolza sempre és un fet a lamentar. Des d'aquest punt de vista ens solidaritzem amb qui es plany per l'entitat i en demana la seva susbsistència. Ara bé, no a qualsevol preu.

Els factors que mencionàvem tenen una major o menor afectació, crec que podem compartir els més rellevants:

1r.- Terrassa és una ciutat extraodinàriament poliesportiva. L'Hoquei, el CNT -Natació- i la pràctica d'esports minoritaris com el korfball, el ciclisme o l'atletisme per citar-ne alguns afecten substancialment l'hegemonia del tot-poderós futbol.

2n.- A Terrassa, dins el futbol, pesa en excés la dualitat BARÇA-MADRID i això, agradi o no, és així.

3r.- El futbol és en essència un esport molt costós, per la massa salarial que belluga entre esportistes i empleats de club, pel manteniment i adequat funcionament de les instal.lacions, pels desplaçaments que cal realitzar i altres despeses menys destacades.

Si a tot plegat hi afegim que l'esport és en essència deficitari, que necessita de la implicació de la massa social, de patrocinadors si pot ser fiables, i de la aportació de les Administracions en forma de subvencions, i a més hi afegim una història de l'entitat amb constants problemes financers, amb directives inestables -conseqüència de l'anterior- i amb resultats esportius poc engrescadors, malgrat la Copa Catalunya, socialment i essencialment poc engrescadors, la realitat esdevé una entitat amb no poques dificultats de tirar endavant i un present cru i difícil.

No obstant, deiem, la entitat mereix seguir per que hi ha una part de la ciutat que l'ha fet seva i en comparteix la seva existència, objectius i finalitat de ser. La desaparició de la SAE no ha de esdevenir en la desaparició del TERRASSA FC.

No obstant, deiem, no a qualsevol preu.

L'entitat ha de plantejar-se una realitat diferent i un present i futur immediats que cal reorganitzar. L'esport base, l'esport de formació NO POT SER UN NEGOCI, almenys no per una entitat o club esportiu. El futur de l'esport a Terrassa passa per potenciar l'esport base, en futbol i en qualsevol esport. La solidesa de les entitats trontolla per manca de recursos fiables en època de crisi i per possibles retallades en subvencions de les Administracions. Deixem que la massa social continua sent fidel a l'entitat, tot i que no sempre és així. Que cal prioritzar en la ciutat? Necessitem entitats autosuficients o depenents? En cas que siguin depenents qui ha de ser el beneficiari, un esportista semi professional o amateur ja fet o un esportista en formació que pot "treballar-se" i esdevenir un esportista reconegut?

Crec que podem compartir l'opinió que el futur de l'esport a TERRASSA passa per potenciar l'esport base, la formació de nivell, i els resultats arribaran i quan arribin a tots ens enorgulleix sentir que tal o qual són de TERRASSA i, de ben segur que si s'ha format amb bon criteri en tal o qual se'n sentirà (de Terrassenc) amb el conseqüent benefici que n'obtindrem, directe pel resultat esportivament assolit i indirecte pel ressò i el reconeixement que d'això se'n faci. I de les possibles inversions que vulguin venir en el futur les nostres entitats esportives en sortiran premiades i qui sap si amb el temps en farem alguna entitat que professionalment tingui nivell. Ara com ara, reitero, hem de potenciar l'esport base. Aquest és en realitat el nostre compromís amb la ciutat, esportivament parlant, és clar!!!

El Terrassa FC S.A.E ha de desaparèixer, que no desaparegui l'esport!!!!!!!!!

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc arxiva el judici contra Ibarretxe

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha dit que el lehendakari n'ha sortit triomfant perquè "no hi ha causa de desobediència".

N'estic totalment d'acord. En tot cas hi ha hagut obediència, obediència a uns principis de Llibertat, Pau i desig de la societat Basca que s'acabi la violència. Podriem dir que també hi ha hagut correspondència al que s'anomena "treva", és a dir, en tota guerra sigui declarada obertament -Israel vs. Hamàs actualment, IRAQ (recordeu?)- o no -terrorisme que pot ser d'Estat o en contra del mateix, Turquia al Kurdistan o ETA a Espanya, p.ex.- deia en tota guerra actual o històrica hi ha marge per la negociació i el diàleg, especialment en les "treves", o ja no recorda ningú la famosa BANDERA BLANCA?

No es tracta de qui té o no la raó, però negar el diàleg a un lehendakari o a qualsevol govern és negar l'exercici de la democràcia.

Patxi López, ha comentat que el diàleg és matèria política i no pas judicial. López ha dit que "judicialitzar la política no és una solució sino un problema".

Depèn de la causa. Judicialitzar l'exercici de la democràcia pot esdevenir un problema, judicialitzar l'abús de poder en l'exercici de la democràcia pot ser un acte de justícia. El diàleg mai és un abús. Envair un estat aliè amb la teva pròpia població en contra és un abús i un crim. Oi Aznar?

I QUE?

Catalans orgullosos de ser espanyols
"Hay una nueva generación ganadora. Mi patria es España, mi barrio, mi colegio, mi infancia"

Aquesta és la gran notícia??? Com si fos un fet vital per l'existència de la humanitat. L'orgull, ja se sap, és espanyol. Per tant un català orgullós esdevindrà espanyol freqüentment. No obstant, hi ha catalans que se senten orgullosos de ser francesos, i no se'n remarca la seva "orgullositat". Per que per manifestar aquesta afirmació de capçalera no cal oblidar que:

Català és aquell qui se sent identificat amb una cultura, un folklore, un ideari de costums i valors, una llengua i una tradició determinades. Per exercir una identitat cal que la sentis, la facis teva, la visquis i la manifestis.
O potser algú em pot discutir que ser espanyol no és manifestar una identitat??? O potser hi ha espanyols que no senten aquesta identitat??? Els espanyols nacionalitzats avuí dia no se senten espanyols??? Si és així possiblement podem afirmar també que hi ha catalans que ostenten una identitat sense sentirla pròpia.
Això vol dir que la qualificació jurídica d'una identitat i la percepció que de la mateixa té la persona poden ser perfectament diferents i que la manifestació de la identitat topa amb el concepte jurídic de la nacionalitat.
I aquí és on radica la gran notícia de capçalera, que hi ha catalans que manifesten una nacionalitat espanyola amb orgull. Molt bé, i que??? La pública manifestació de la nacionalitat espanyola NO SOTMET ni IMPEDEIX que el català decideixi el lliure exercici de la seva identitat, estigui o no jurídicament reconeguda. Enhorabona pels catalans que es senten espanyols o francesos o xinesos o magribins, però que ningú dubti que hi ha catalans que es senten exclusivament catalans i PROU.
De fet la noticía de capçalera perfectament podria haver-se rotulat així:
"Espanyols orgullosos de ser catalans". Però aquest no entra en el conflicte de la NACIONALITAT, és a dir, en la NEGACIO DE LA MATEIXA. Amb el ròtul de capçalera es pretén informar que determinades persones inclouen el seu sentiment identitari en una NACIONALITAT concreta, Catalunya dins Espanya. De l'altra manera equiparem els espanyols amb els de qualsevol nacionalitat que acepten l'existència d'una identitat diferent a la seva sense renunciar a la seva identitat jurídica. I aquesta última afirmació és possiblement la real.
Negar la nacionalitat del català és impedir l'exercici d'un dret jurídicament, però no ho impedeix socialment.