Terrassencs vs Saballuts

VS

Vet ací una vegada dues ciutats prou equidistants l'una de l'altra fins el punt d'esdevenir amb el temps ciutats-iman. Per allò que els pols iguals es repel.len i els desiguals s'atreuen. La història ha volgut que aquestes ciutats germanes, que no agermanades, evolucionin amb una igualtat absolutament repel.lent. Ciutats tèxtils ara reconvertides en ciutats-servei, habitants equiparables en nombre i característiques, co-capitals del Vallès, a l'ombra de la tot-poderosa Barcelona, Clubs de Natació, Cultura popular, esports minoritaris amb practicants majoritaris, àrees d'influència homogènies, urbanisme poc planificat ara rectificat, i altres variables igualades.

Però la història depara sorpreses, i l'evolució permet veure fets que apunten a una magnetització dels pols d'aquestes ciutats-iman. Possiblement la societat civil tendeix a anar per davant de la burocràcia i de l'Administració però amb el temps tot s'acaba unificant. Amb això vull dir que la repel.ència de temps enrera:

"un senyor de Terrassa, un home de Sabadell" "Terrassa, mala raça" "Sabadell, mala pell" etc...

aquesta repel.lència, deia, es reconverteix en una atracció. Una atracció que permet coevolucionar i si s'escau fondre's en una mateixa cosa.

Per aquest motiu hem vist la fusió de les Mútues Laborals, ara possiblement de les Caixes, i demà? Doncs demà ens depara nous passos d'atracció per un sortir endavant reforçat, per ser més forts i competitius en l'economia i en el poder. Tenir més protagonisme i més capacitat de decissió passa per anar de la mà i, si cal, una sola mà amb dits alterns.

Però tot té un límit i l'experiència és crucial amb això. No és acceptable que fusions empresarials acabin amb les seus de les empreses a Sant Cugat, per allò del ni-tu-ni-jo. Que faran les Caixes ara, posaran la seu a Manlleu??? Racionalitat i criteri que no faltin. Hi ha la suficient capacitat com per crear una seu dual amb responsabilitats compartides.

Si en el fons la importància és ser a INTERNET que és el no-res del tot-arreu!!!

Valgui, però, aquesta reflexió per veure que, els Terraonins o els Sabarencs comencen a embrionar i el seu aventatge respecte de nosaltres és que podran competir directament amb els Barcelonins, no només en l'àmbit esportiu o cultural, també i especialment en els àmbits polític i econòmic. I aquí, senyors, és on hi ha la mare dels OUS !!!!!!!