#SOMESCOLA

http://keepcalmandspeakcatalan.com/

Amb l'Escola no s'hi juga. I la unitat d'acció política expressada en la cimera que mantenen avui 12/12/12 els partits CIU-ERC-PSC-ICVEUIA-CUP ha de consolidar no un sistema d'immersió ja de per si prou valuós i avalat sino un FRONT COMU representatiu de la opinió majoritària de la ciutadania de CAT. Un front hostil a qualssevol atacs de la veïna i arcaica ESP, a lleis d'educació votades a Madrid que no ens representen, a accions educatives uniformitzadores en una societat dita plural. Un front comú que condemni espanyolitzacions ideològiques dels alumnes de CAT que, a més de menors, són lliures en expressió i coneixement.

El sistema d'immersió no ha de ser modificat ni per dotze famílies ni per dotze ministres. La educació a CAT és cosa dels Estaments polítics catalans, de la representació que el Parlament català atribueix a cada força política i del consens que elles assoleixen en la seva configuració.

La cimera del 12/12/12 explica qui defensa el pluralisme polític de CAT, la pluralitat ideològica que enriqueix un poble, qui es preocupa de i per CAT i a qui li preocupa CAT i la seva llibertat (C's-PP).

Ni en Wert, la FAES, Franco o Aznar (per cert que es preocupi de la Botella que comença a esquerdar-se) manipularan el sentiment i el coneixement d'un poble, d'una cultura, d'un Estat.

Twitter (@ganyet) demana calma, la mateixa que pensava demanar la Gran Bretanya a la seva població en cas d'invasió Alemana. Una calma en clau catalana, dita amb un accent irònic i intel.ligent productes d'una educació de qualitat. La mateixa educació que pretén esbiaixar la política d'Espanya.

Twitter es reafirma, #SOMESCOLA, i ho serem peti qui peti. Calmem els continus atacs a CAT, i tinguem calma en l'acció política immediata, anem pel bon camí i assolirem l'objectiu tard o d'hora, no endebades encara #tenimpressa, una pressa continguda però una pressa sense que es pugui aturar.

CARTA OBERTA AL PRESIDENT

MH President:

   El #25N ens deixa com a llegat el que vostè postul.lava, la voluntat del poble. Un llegat que els analistes polítics no haurien imaginat mai i del que en tenen una gran feina a desgranar.

   Es evident que una persona amb la seva intel.ligència interpretarà molt bé quin és el resultat de les eleccions més transcendents que ha viscut mai Catalunya. Amb independència, valgui l'expressió, d'analistes polítics, politòlegs i opinadors com jo mateix. No obstant permeti'm adreçar-li la present, amb tots els respectes, fent ús de la llibertat d'expressió que ens empara i de la corresponsabilitat que el poble de Catalunya ha de tenir amb els seus mandataris a l'hora de reflexionar la millor solució política de país.

   Poso per endavant la seva Dignitat, com a President, quan després de la manifestació de l'11-S va decidir convocar eleccions. Aquesta sàvia decisió l'honora, President. I és ara, quan es coneix el resultat de la votació quan la seva Dignitat i Honorabilitat han de continuar el camí iniciat. No hi ha volta enrere.

   CIU ha perdut una part del seu electorat, ara té menys diputats que abans de les eleccions. Però President, CIU ha trobat una resposta que fins ara no sabia, i és que ara coneix exactament quin és el seu electorat més fidel que pensa en clau d'Estat Propi i que interpreta aquest Estat Propi en clau Independència, i ara si valgui l'expressió en la seva plenitud.

   Qui s'ha quedat a votar CIU no ho ha fet gràcies a la política de retallades, ho ha fet perque creu en vostè com a mandatari que ens ha de permetre exercir el Dret a Decidir. Hi ha força votants que tot i les retallades han decidit mantenir-li la confiança. Déu n'hi do de la seva fidelitat. Màxim quan hi ha altres forces que argumenten en contra d'aquestes retallades, però és evident que tot i l'austeritat cal reorientar les polítiques socials i hem d'accelerar el procés que ens permeti fer-ho amb plena sobirania. NO VOLEM PATIR MES.

   La meva conclusió és que bona part del seu electorat ha marxat per causes de sobirania, però que una part ha defugit la política de retallades perque creu que hi ha altres opcions a considerar i mesures a prendre. Per a mi ambdues coses són convergents, les retallades minvaran amb l'exercici de la Sobirania. Per tant, President, entengui que #tenimpressa. Molta pressa. I sàpiga també que #notenimpor. Gens de por.

   Ara Catalunya té una segona força política amb un mandat clar i contundent, President, un mandat que el seu propi electorat compateix en gran mesura, i ara més que mai. Ara que la radiografia del votant CIU ha quedat molt clara.

   En paraules d'ERC els grans processos necessiten de lideratges compartits, una gran afirmació que li demano President escolti amb atenció. Pel bé comú, pel futur més immediat i més esperat. Per nosaltres mateixos i pels nostres fills.

   El Dret a Decidir rep un recolzament manifest de 87 Diputats, a ben segur el PSC no negarà aquesta possibilitat, i la negativa només té 28 parlamentaris. No hi ha dubtes, President. Cal engegar el procés amb la màxima prioritat possible. HO NECESSITEM. Cal un acord explícit amb totes les forces que recolzen aquest procés, incloent ICV-EUIA i les CUP. Cal doncs que el Dret a Decidir vingui acompanyat de mesures que reconeguin polítiques socials que permetin la població majoritària superar un excés de patiment. Cal revertir la situació de retallades a una millor redistribució de la renda i de les càrregues de costos. El cost social ja ha arribat al seu límit de resistència.

   La davallada del PSC, l'increment de C's o la desaparició de SI són circumstancials i no afecten el leit motiv de les eleccions i la política a realitzar des d'avuí mateix. En això a ben segur que coincidim, President.

   Té vostè la màxima responsabilitat, la de Govern i la de País. La primera necessita una reorientació, la segona, fermesa.

   Finalment President, a títol personal, dir-li que tinc un expedient presentat en data 05/07/2012 amb una petició que entenc legítima, li prego que tant bon punt sigui reescollit com a President tingui a bé resoldre la petició formulada.

   Rebi una cordial salutació,

   Att.

La modificació interna dins la UE.

El procés actual d'identitat dels pobles dins la UE. crea una situació jurídica ex novo que els ideòlegs de la mateixa UE no havien previst mai.

La tradició normativa de Tractats de la UE sempre ha previst la figura de la pertinença a la Unió com un fet que esdevé a petició d'un Estat que no en forma part mitjançant la figura de l'adhesió. De la mateixa manera la sortida de la UE es preveu sota renúncia d'un Estat membre.

No obstant, l'aparició de nous Estats dins la pròpia UE. com a conseqüència de l'exercici del Dret a decidir del pobles sobirans, crea una situació totalment diferent, sobre la que cal un pronunciament i una solució jurídics que no són establerts als Tractats de la pròpia UE.

D'altra banda cal considerar que, a més, els ciutadans tenen reconeguda la ciutadania de la UE. en tant que són ciutadans d'un Estat membre.

Per tant, l'aparició d'un Nou Estat a Europa genera unes expectatives envers la UE. que cal annalitzar.

Si aquest nou Estat esdevé a Europa però fora de la UE., cal un pronunciament de la mateixa UE respecte del reconeixement, o no, d'aquest Estat i, si aquest en demana l'adhesió, cal un segon pronunciament per a admetre-la, o no. Pot passar que la UE el reconegui i no li permeti l'adhesió, fet que no és massa congruent amb la pretensió de la UE de créixer com a entitat supranacional i potència econòmica mondial.

En canvi, si aquest nou Estat emergeix dins la pròpia UE. cal òbviament un pronunciament de la UE sobre el seu reconeixement. Si aquest reconeixement es produeix i s'accepta que és dins l'àmbit de la UE, el segon pas, el de l'adhesió, ja no caldrà efectuar-lo, en tant que el nou Estat ja en formava part. Es a dir, la modificació estructural i política dels Estats de la UE., un cop reconeguda per la pròpia UE. causa una transformació interna dins la UE., transformació que no implica una sortida i entrada de la UE.

Aquesta qüestió que es planteja arrel de CAT i Escòcia, troba una reticència especialment d'Espanya, no pas del govern britànic, que obstaculitza qualssevol intent de llibertat de Catalunya.

Ara bé, si la modificació interna fos que dos o més Estats de la UE. es fusionessin en un sol Estat, es plantejaria aquest fet com un problema que impedís la viabilitat del nou Estat resultant dins la UE? Es a dir, si Bèlgica Holanda i Luxemburg creen el BENELUX, es trobarien fora de la UE?

En aquest segon supòsit, la UE. no posaria cap traba a la seva continuitat dins el sí de la UE. bàsicament perque tot el procés esdevé en positiu.

Per tant, quin és el problema d'una modificació dins la UE? La negativa d'un Estat membre.

La negativa al reconeixement d'aquesta modificació per part d'un Estat membre vincula tota la UE.?

L'acceptació del nou Estat d'Escòcia, si fos el cas, per part de la Gran Bretanya podria ser vetada per Espanya, ¿però això vincula la UE? I si la UE no accepta el vet Espanyol li permetria negar el Dret a l'Autodeterminació de CAT si s'obté pacífica i democràticament?

Espanya pot trencar relacions amb Escòcia i CAT però no pot vetar el seu reconeixement dins la UE., no pot exigir-ne la seva exclusió perque són a dins la UE. i no pot demanar l'Adhesió com a nou Estat perque el seu naixement com a Estat es produeix dins la sobirania de la UE., no pas fora.

La determinació d'un poble a exercir la seva sobirania dins la UE. no és una manifestació de renúncia a la ciutadania europea, i a manca de renúncia la ciutadania es conserva. La modificació política de ciutadans de la UE. no exclou el seu statu quo si no hi ha una declaració clara de renúncia del nou estat emergent, perque la pertinença a la UE és prèvia i posterior a la manifestació de la determinació política del nou Estat.

En última instància, si els òrgans de govern de la UE. no reconeixen una transformació política dins el seu àmbit, aquesta resolució quedaria a expenses d'una solució judicial per part del tribunal Europeu, de la mateixa manera que Espanya podia anar al Tribunal Europeu si la UE decideix reconèixer CAT.

Dubto bastant que la UE. denegui un reconeixement que pugui ser reconegut per via judicial, deixaria la democràcia d'Europa pels soterranis més profunds del terra. En canvi, és bastant probable que aquest sigui el camí d'Espanya, acostumada a judicialitzar-ho tot.

De fet el tarannà britànic i l'espanyol ja es van manifestant en paral.lel i a Europa, el tarannà predominant, afortunadament és de tipus britànic.

BLANES, UNA CLASSICA

   La penúltima cursa de la temporada ens ha dut a una ja clàssica del calendari infantil, Blanes. Amb una bona participació i la vinguda de corredors de França hem assolit un bon nivell de competició a totes les curses. Agraïr la puntualitat amb que ha anat la prova i la bona dinàmica que tenen les curses últimament, en bona mesura això contribueix a que tots plegats gaudim d'una gratificant matinal de ciclisme.

   Un bon massatge després de les curses alleugereix les cames i què bé va!

   A les curses tenim força aspectes a destacar. En primer lloc el debut del PAU GUIU. Benvingut a la dinàmica de les curses. De ben segur que t'ho has passat molt bé. En segon lloc veure en BIEL RUBIO a la cursa ens ha fet molta il.lusió.

   D'altra banda una molt bona cursa a Infantils de segon, no només pel resultat final amb un merescut triomf en cavalcada solitària del JORDI LOPEZ, també pel comportament de tot l'equip. Amb el DANI MELLADO en bona lluita amb el grup capdavanter i en RUBEN MONTERO fent la seva millor cursa, i en PABLO LANZAS en una tesitura similar rodant amb en RUBEN tres quartes parts de la cursa.

   A Infantils de primer, destaquem a l'ADRIA GONZALEZ que ha fet una cursa molt treballada, bregant amb els primers fins l'escapada d'en Marc Brustenga en el que ens demostra dues coses. La primera que ha deixat enrere les sensacions de la passada cursa i la segona que va en una progressió constant prou bona. No la deixis!!! En RAUL ROTA mereix el premi a la combativitat. Per una cantó ha hagut de remuntar per causa d'una topada que li ha fet perdre el grup i, finalment, arriba i esprinta per obtenir una valuosa puntuació que li permet acabar el quart. Sempre fins el final! El tercer corredor de la categoria ha estat l'ALEX RAMIREZ amb un inici molt bó però que no ha pogut mantenir tota la cursa, treballarem aquest fons i es veurà la millora a ben segur.

   Alevins de segon any, JOSE GONZALEZ (3r), PAU VILANOVA (4t) i RAUL SEBASTIANES (5è), vaja hem entès allò dels tres junts però hem deixat dos corredors a dalt del pòdium... ehem, ehem. Certament heu fet bona cursa però no l'hem sabut rematar. A la propera. MARC RAMIREZ si ja és difícil el circuit amb la pujada a Meta posem-li un bri més de dificultat amb la roda frenada, aixssss, revisem les bicis abans de la cursa, molt important, tanmateix el MARC ha demostrat una millor mentalitat abans de cursa, sense nervis, això ens agrada i molt.

   Alevins de primer. En POL MONTSERRATE ha estat brillant en la cursa i la MONTSE SILVA ha mantingut la seva forma en un circuit més exigent que l'anterior. Molt bé MONTSE!

   Els principiants han tingut la incorporació del PAU i el BIEL, amb una cursa on l'OSCAR ROTA ha fregat el primer lloc, per molt poc OSCAR, però la cursa l'has fet perfecte. En WOLPHENSON VILLARROYA i l'ELOI SALA han rodat a molt bon nivell conjuntament pràcticament tota la cursa.

   Finalment, els de l'inici, els més cuquis, els Benjamins, amb un ORIOL ALCARAZ destacat, un molt combatiu SERGI MONTSERRATE que aquesta vegada si i una MARTA VILANOVA cada vegada més acostumada a la bici i a les curses.

   Ah si, i la d'equips amb una AMABLE representació a podi.

   Gaudiu de les fotos i comenteu-les, que per això hi són al Fbook. Salut i bici!!!

Terra de remences, bona collita d'infantils

ONZE DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

El ciclisme infantil té trobada a Sant Esteve d'en Bas, origen i arribada de la tradicional marxa cicloturista Terra de Remences, un nom fantàstic per homenatjar des del ciclisme els pagesos medievals, pagesos que amb el seu esforç han fet possible el territori on vivim actualment. La seva suor, la nostra història. La seva collita, el nostre fruït. Tot enllaçant la història medieval d'un poble amb la seva Diada Nacional, i l'esforç dels pagesos amb el dels nostres petits grans ciclistes arribem a l'#11s2012 (format twitter) on a més de reivindicar-nos com a poble ens reivindiquem com a esportistes de lleure, de present i de futur. No sabem què ens depara el futur, però amb un any olímpic com ha estat l'actual una cosa sí que tinc prou clara, els nostres esportistes mereixen Seleccions Catalanes. L'esforç que dediquem clubs i persones (al capdavall els clubs som gent que hi destina temps i recursos) a formar nous esportistes bé mereix que el màxim d'esportistes que arribin a l'èlit puguin ser-hi representant-nos. JJ.OO, mundials i competicions internacionals que reconeguin que l'esport català té una gran feina feta i una gran planificació de futur. Ens ho mereixem!!!

Dit això, recordem una molt bona jornada viscuda a Sant Esteve de'n Bas amb una vuitantena de ciclistes infantils que suaven de valent. Uns per guanyar, d'altres per participar, els més per a progressar i millorar i tots plegats per donar un espectacle als pares i amics que vàrem ser-hi presents.

A benjamins l'Oriol va mostrar que acaba la temporada en molt bon estat de forma. En Sergi ens va ensenyar que cal esprintar fins el final, es guanyi o es perdi (recordeu Valverde i Purito?) i la Marta va donar un color rosat a l'asfalt garrotxí amb la seva bici.

En principiants l'Oscar va encapçalar la cursa amb un grup de corredors per acabar amb una molt bona segona posició. Mica en mica les forces es van igualant en aquesta categoria i això la fa més emocionant. En Wolphenson va resistir molt bé a les primeres posicions i va acabar la cursa molt ben classificat. I l'Eloi, debutant aquesta temporada, es va ficant cada vegada més a la disputa de les curses. Som-hi!

Els alevins donen a les curses aquell punt d'estratègia que a categories inferiors encara no es deixa veure. Per una banda a primer any el Pol va saber llegir molt bé la cursa i atacar quan necessitava per arribar a meta guanyador. La Montse, també debutant enguany, va augmentant el seu ritme a les curses i ben aviat es trobarà més a prop dels seus companys.

A segon any una escapada del Jose que va saber rendibilitzar amb triomf ens va fer aturar el ritme del grup perseguidor, una feina que el Pau i el Raúl van saber respectar per acabar disputant-se l'esprint de tercer i quart, respectivament. En Jordi brega cada vegada més endavant i el Marc retorna a les curses amb un punt de millora que abans de vacances. L'entrenament fa els seus efectes.

A categoria infantil vam tenir-hi representats el Raül, l'Adrià i l'Alex a primer any en una cursa on la mala sort del Raül li va impedir acabar la cursa amb el grupet capdavanter on anava. Les avaries, punxades i caigudes formen part de les circumstàncies d'aquest esport. No obstant, una punxada no desmereix la bona feina feta. L'Adrià no es va sentir còmode en un circuit massa revirat i a ben segur ens oferirà bones curses a Blanes i Vilanova. Per la seva part l'Alex va mantenir un millor ritme de cursa avançant diferents corredors a la classificació i mostrant que el 48 comença a funcionar. El 48 i els entrenaments, és clar!

Finalment en Jordi va cloure en segona posició en saber endur-se el primer esprint de la cursa. La seva millor posició assolida va desfer un triple empat al seu favor. El Dani va tornar de vacances amb ganes de fer bona cursa i a fe que s'hi va posar de valent. Una bona tornada que li permet millorar les seves prestacions a cursa. Finalment en Ruben que tot i un petit ensurt va poder disputar la cursa, deixant enrere ja un grupet i amb ganes de tirar endavant la seva constant progressió.

Salut a tothom, fins la propera i, és clar, VISCA CATALUNYA!

 

A Vila-Seca el ciclisme infantil Shambalaaaaaaaaa.

     Tot i ser pocs, seguim sent molts. Les vacances fan que alguns corredors no pugueren venir a Vila-Seca, tot i així seguim sent els que aportem més volum a les curses d'infantils. Una vegada i una altra. Seguim treballant per fer ciclisme infantil, per que els nostres corrin, si volen córrer, i perque comparteixin un bon ambient a les curses amb tots els participants. Això és ciclisme, així fem ciclisme i així l'entenem. 

     Novament primers per equips, i no perque siguem més, sino perque classifiquem més endavant a la majoria de curses. I això ho fa possible un equip, no pas un sol corredor. Cada dia em sento més orgullós d'aquest equip i de tots aquells qui en voleu formar part amb la vostra il.lusió i el vostre aprenentage.

     A benjamins el Sergi va encapçalar la cursa i va acabar el primer, ja tocava, has lluitat molt i la teva constància té premi.

     A fèmines la Marta va acabar la primera, il.lusionada amb la seva bianchi semi-rosa. D'això parlàvem, d'il.lusió.

     En principiants participaven l'Oscar i el Wolphen. Gran cursa de tots dos. L'Oscar, segon, va cedir a l'esprint el privilegi de la victòria a l'Abel Gordillo (UC Vilanova). Ens n'alegrem també per l'Abel. De ben segur que les curses que queden ens les faran molt emocionants. I el Wolphen, el més menut, acabant en quarta posició, fregant el podi. Fantàstica cursa del Wolphen.

     Els alevins van ser qui van aportar major nombre de participants. Pau vas fer la cursa molt dura en escapar ben aviat, fins i tot tu vas acabar molt cansat. En Raúl va intentar enllaçar, acabant en segona posició. Pol entrava dominant l'esprint del grup i acabava primer de primer any. Jose molt disciplinat acabant en cinquè lloc i Marc qui en participar a les curses ja ens dona molta alegria. Mica en mica t'hi aniràs veient.

     A infantils molt bon inici de l'Adrià, la teva millor cursa sense dubte, puntuant al primer esprint. I molt bon final del Raül, també puntuant en l'últim. L'Alex va agafant una forma que li mancava i que li permet anar progressant prou bé. A veure aquest 48 com roda.

     Finalment en Ruben ha estat prou hàbil de mantenir-se en un grupet a la cursa dels grans. Sempre diem millor rodar en grup que fer-ho sols, us aporta molt més.

     Bones vacances els que ja les heu començat i a la resta. Ens retrobem a la cursa de Vinallop-Tortosa, això si, amb la mateixa il.lusió que tindrem ara en estar de vacances.

Terrassa, territori CC Ca n'Anglada

Quarta cursa de la Copa Catalunya i, aquesta vegada, corriem a casa. Un circuit, tècnic i exigent, que ha deixat curses un xic diferents a les de costum. Crec que estarem d'acord en afirmar que en global hem fet la millor cursa de la temporada. Ja ens ho mereixem! Ens ha sobrat la caiguda a l'última cursa, tot i que són circumstàncies de carrera, les caigudes quan més lluny millor. Però anem a fer un detall de les curses: 

Benjamins

Oriol, ja has guanyat al Circuit, una cursa ben portada. Felicitats. 

Sergi, has hagut de lluitar la segona posició, i l'has assolit molt bé. Chapeau! Marta, gran cursa liderant les fèmines. Enhorabona. 

Principiants

Oscar, dominant, i no és fàcil. Ens tens molt ben acostumats. Felicitats, de nou. Wolphenson. Avuí hem retrobat la teva millor versió, has estat molt lluitador. Bravo! 

Eloi. Molt bona cursa, vas pas a pas, i sempre endavant. Gran progressió. 

Biel. Has fet una cursa a més, acabant amb un bon esprint. Un xic més de valentía et durà molt endavant. Ánims! 

Alevins 1r.

Pol tens un esprint boníssim, i per guanyar a l'esprint vol dir que has controlat bé la cursa. Ràpid i Intel.ligent. 

Montse. Mica en mica et veig més ficada a les curses, guanyes confiança i rendiment. Continúa així! 

Alevins 2n.

Jose. Quan el queroseno del teu motor explota, tens un final espectacular. Ni la F1. Amb aquests esprints ens fas vibrar. No et calen llençadors. Explosiu! 

Pau. Gran cursa, tàcticament impecable. Atac al moment adequat, resistència i premi final. Li has posat molt difícil al Jose. Calculador. 

Jordi Z. Una cursa molt complerta, has resistit molt bé les escomeses i al teu ritme has estat a punt de recuperar. Persistent. 

Marc. M'agrada veure't altre vegada, una tornada prou exigent, avuí han fet més distància de cursa de l'habitual. Prova superada! 

Infantils 1r.

Raúl. La teva millor cursa d'enguany sens dubte. Avuí no era fàcil escapar-se i tampoc era fàcil estar al davant. Això demostra que tens qualitats i possibilitats. Premi! 

Adrià. Has tingut molt bon inici fregant el primer esprint. Pots estar en la lluita, cal seguir el bon camí. 

Alex. Molt bona cursa, amb presència i acabant liderant un segon grup que ve a dir que et pots preparar prou bé. Bona tornada, bones sensacions. 

 Infantils 2n.

Jordi L. Tenies la cursa, l'esprint ja era teu. Llàstima de caiguda. Per fortuna sense lamentacions. Sense haver de demostrar res a ningú has mostrat un estat de forma fantàstic. Et veig molt ben posicionat i ho mereixes. 

David. Gran cursa, la millor fins ara. Escapada, punts, esprint, molt complert. Li poses molt difícil als tècnics, per altra banda és el que cal fer. Un salt endavant merescut amb moltes opcions de premi. 

Dani C. i Dani M. La caiguda us ha fragmentat, però heu fet una cursa fantàstica. Bona entesa, relleus, remuntant corredors a cada volta. De veritat que heu fet una feina espectacular, estic molt satisfet de tots dos. 

Rubén. T'he vist un pèl solitari a la cursa, fóra bò que provis de reagrupar-te en cursa, molt millor rodar amb gent que sol, t'aportarà moltíssim més. Som-hi que pots!

Equips

Hem tornat a demostrar que som competitius i que volem fer curses amb serietat. No és fàcil guanyar sempre hi ha molta feina al darrera. Vosaltres ja ho sabeu. I no és fàcil repetir. Però ho seguirem intentant. Persistirem. Qui es pensi que és una qüestió numèrica va errat, però val a dir que ser un grup nombrós és un mèrit i una feinada. La feina d'equip és la que ens permet tenir l'equip heterogeni que som. Som així, som el CC ca n'Anglada.

CAMPIONAT DE CATALUNYA

Amb una participació de 120 supercampions, haver assolit deu podis, amb dos Campions i cinc sots-campions, tres d'ells fregant el Campionat amb esprints molt disputats, hem d'estar i estem col.lectivament molt satisfets. Ens satisfà igualment ser l'Escola amb més participants, i ens satisfà estar formant petits estels amb rodes i casc que ben aviat voldran i podran córrer. Continuem creixent, en nombre i en coneixements. I creixem a pams com ho feu vosaltres en alçada, en equilibri, en domini de la bici i en millorar cursa rera cursa i entrenament rera entrenament. El Campionat de Catalunya no és més que una cursa, important per la seva conceptualització, per permetre que el ciclisme en faci una festa en aquest dia i per l'increment de participants que acostuma a tenir respecte de les altres curses de la temporada. Però finalment és una cursa i prou. Felicitem TOTS els Campions i Campiones, s'ho mereixen de debò, però nogensmenys deixem d'encoratjar la resta perque segueixi perseguint els seus objectius. Des de qui ho fa per diversió, que segueixi gaudint, fins qui ho fa amb ànim competitiu, perquè al cap i a la fi l'esportista fa esport i l'esport és competició. No teoritzarem ara què ha de ser l'esport infantil, si un joc o una competició (ho deixem per un altre post) però deixeu que ambdues concepcions hi tinguin cabuda, això ens enriqueix a tots plegats. Habitualment us faig una annàlisis més concreta i personal de cada corredor, avuí no ho faré, crec que tots heu estat uns veritables CAMPIONS, us he vist ficats a les curses i amb ganes de fer-ho bé. Amb això n'hem d'estar prou orgullosos de tots vosaltres. Això no treu mèrit als qui heu aconseguit el Campionat i, per part nostra, qui ho heu aconseguit, ORIOL i OSCAR, enhorabona. Entrem de ple a la temporada, ho farem amb una nova cursa, la propera tret de les ginkhanes, a Terrassa. Ens esperen grans moments i moltes alegries. Per això fem ciclisme, per això som feliços.

SANT JOAN DESPI, L'ACTITUD FA CICLISME.

   Felicitats ciclistes per tornar a donar-nos una tarda de diversió, però aquesta vegada, a més, una tarda de coratge i esforç.

   Podem dir que l'aprenentatge del ciclisme és la nostra missió com escola i el vostre objectiu com a corredors i, avuí, la lliçó s'ha resolt força bé. Hem après a deixar-nos anar, però no de qualsevol manera. Hem après a incrementar l'esforç, però no en qualsevol moment. I a les curses en global hem vist un molt bon resultat.

   Benjamins: Fa de molt bon veure arribar dos companys junts, Oriol i Sergi. Actitud de companyerisme. També fan de bon veure les bones sortides de la Marta, concentració a les sortides.

   Principiants: Bona cursa de l'Oscar que demostra una constant actitud de control de la cursa. Wolphen ha mostrat una actitud massa conservadora, segur que millora amb el decurs de la temporada. L'Eloi, una actitud de constància i perseverança que li permet en últim terme remuntar posicions.

   Alevins: En aquesta temporada, la cursa de SJD ha estat la primera que ha fusionat els alevins de primer i segon. Molt bona actitud del Pol, sempre davant i lluitant l'esprint fins el final. Molt bé el Pau, que ha pogut fer valer la seva bona forma. Actitud de confiança amb ell mateix, molt important. I en Jose, una actitud competitiva exemplar, com sempre, i amb l'afegit de saber sobreposar-se  a moments de dificultat. Bon exemple. I la nostra Montse que va començar amb una actitud lluitadora i que va tenir la mala fortuna de punxar a la primera volta. Llàstima d'incidència, perque amb aquesta bona actitud hauries anat molt bé.

   Infantils: Per una banda els infantils de primer any, Raül i Adrià. Una millora en la seva actitud envers curses anteriors els han permès fer la seva millor cursa fins el moment. Aquestes petites passes us ensenyen el bon camí a seguir, enhorabona a tots dos.
   Per altra banda els infantils de segon. Una cursa molt ben encaminada, inicialment Ruben i Pablo van mostrar el que els hem demanat, valentia i coratge. Molt bé nois, seguim treballant molt bé. Dani ha estat amb una actitud de tenacitat totat la cursa que li permet situar-se en un grup de diversos corredors i cal saber llegir aquí les millors opcions. Dani, cal acabar la feina amb un bon esprint, és la única cosa que vaig trobar a faltar. Per la resta, fantàstic.
   David i Jordi van passar a encapçalar la cursa, amb un grup competitiu, i Jordi va començar molt bé en el primer esprint. A en David crec que li falta una actitud de confiança es si mateix. Pots, David i tant que pots, només manca que t'ho creguis. En l'arribada final ha faltat perspicàcia, picardia, perque de forces aneu prou bé. A veure la propera...

Com veieu el ciclisme no són només cames (tot i que unes bones cames ajuden) és també qüestió d'actitud. I aquesta actitud de possitivisme és la que us volem transmetre tant el Javi, el Nico, el David Calmaestra i jo mateix.

Salut i pedals!

Atenció a l'esport escolar!

Terrassa esdevé enguany ciutat del bàsquet català. Es per això que cal demanar i exigir una especial atenció a qualsevol esdeveniment relacionat amb aquest esport. I quan parlem d'esport hem d'englobar també l'esport escolar... Esport escolar, quina afirmació més maca. Bellesa, però que es perd quan a l'esport escolar se li volen imposar valors que li han de ser aliens i totalment prescindibles.
No es pot permetre a l'esport escolar un continuat reguitzell de queixes, actituts antiesportives, impugnacions de partits, males arts. En fi allò que s'entén que d'escolar no en té gaire.
I, després d'aguantar-ne unes quantes, ja és hora de dir PROU. Prou i si us plau que s'adoptin mesures a fi de corregir aquesta tendència que sembla va camí d'envaïr la cultura de la educació. I l'esport escolar és i ha de ser abans de res educació.
No es pot tolerar que en la primera divisió d'ALEVINS MIXTES de minibàsquet hi hagi un seguit de persones que només tinguin l'afany d'impugnar partits i resultats. Ja és trist que en l'esport escolar es vulgui educar els nois amb la cultura de la impugnació. Però el més trist de tot plegat és que aquesta actitut trobi l'aprovació de qui ha de resoldre els conflictes. Fins i tot, aquest estament ha hagut d'anular un partit per existir impugnació d'ambdós equips alhora!!!! Llastimós, tot plegat.
No es pot tolerar que les ordres emeses des de les banquetes siguin de l'estil "cal aturar-los com sigui" o que els nois utilitzin violència física per damunt de la esportivitat. Una cosa és agressivitat (que en l'esport escolar ja està de més, això no és l'ACB) i una altra molt diferent és el cop, l'empenta, l'agafada. Es que fins i tot he vist com agafaven nens per evitar jugades de contratac. Molt trist tot plegat.
Com trist és l'amiguise de determinats entrenadors amb àrbitres i frases de l'estil:

"ara ja podeu pitar-ho tot" 

quan el partit ja s'ha decantat al seu favor en tenir tres quarts a la butxaca.
I no diguem ja que s'admeti impugnar un partit per que un noi jugui uns minuts més del compte i en canvi es permeti que un noi jugui dos partits el mateix matí, amb el masculí primer i el mixte després. Amb l'alevosia que amb el mixte no ha jugat mai anteriorment i se'l convoca amb l'única finalitat de guanyar la lliga, ja que en aquest partit es decideix tot (primer contra segon, és clar).
Bé, escric aquesta nota de protesta tot esperant que algú en reculli la queixa i es prenguin les mesures adients.
Escola Andersen, Marià Galí i Rossella heu estat rivals esportius, però heu estat macarres de despatx i macarres de conducta. Aquest és l'esport escolar que professeu? Doncs que la vergonya us consumeixi
les ganes de triomf i de glòria esportiva. Potser en Mourinho us aculli de bon grat, però en l'esport professional, ja que en l'esport escolar heu demostrat pena i llàstima.
Rossella, que gaudeixis de la teva lliga de minibàsquet, i exposis el trofeu en un pedestal, que simbolitzi les males arts, la vergonya i el descrèdit amb que l'heu obtingut.
Felicitar finalment el campió, el campió moral i de joc net, el seu entrenador i tots i cadascún dels nois i noies de l'equip Agustí Bartra. La Lliga és vostra, per justícia i dignitat. El trofeu que se'l confitin.
I parlo amb propietat, soc President d'una Escola esportiva des de fa més de sis anys. Per fortuna, a la nostra Escola no seguim l'exemple de Rosella, Andersen o Marià Galí. El meu esport tampoc és el bàsquet, en ciclisme això no passa. Però aquesta és una altra història.
Terrassa esdevé aquest any ciutat del bàsquet català. Primerament cal que esdevingui ciutat que vetlla per la dignificació de l'esport escolar. Per que si els nois recullen aquests exemples venen maldades. Encara més.

OLOT, CICLISME A TOPE!

Novament hem anat a una cursa a divertir-nos. I ens ho passem molt i molt bé. A Torelló vem donar una passa. A Olot iniciem el camí. Olot és la primera cursa de la Copa Catalunya. (Sembla que Torelló no comptava). I d'una cursa a l'altre hem vist prou diferències com per anar fent drecera pel bon camí.

Les curses en un circuit planer com Olot han estat molt ben controlades, els petits han dominat bé. Els mitjans heu arribat als sprints amb opcions. Els grans teniu una millora considerable.

Benjamins: Oriol i Sergi moltes felicitats. Marta, una sortida fantàstica (que potser et perseguia el Ramon?). Arnau, ja et queda menys! T'esperem.

Principiants: Oscar molt bé. Demostrant domini a la Cursa. Biel i Wolphen bona cursa, aneu agafant dinàmica a la nova categoria. Elena, has estat molt millor que a Torelló, segueix així. Eloi, no has pogut ser-hi, però hi eres.

Al.levins 1r.: Pol, una bona cursa. La propera a tenir més sort. Montse, has estat molt bé, acabant la cursa millor que a Torelló. Endavant!

Al.levins 2n: Final ajustadíssim i amb en Pau i Raúl al podi. Molt bona cursa en una categoria que sembla emocionant. Jose aviat amb nosaltres altre cop. Jordi, ai si vens! Aquesta era bona per a tu.

Infantils 1r.: Cursa que ha portat un primer punt al Raül. Valorem l'esforç. La propera a disputar-la! Tant en Adrià com en Raül teniu capacitat per seguir treballant. Som-hi! Desenllaç de la cursa inesperat amb la desafortunada caiguda de Jofre. Anims Jofre i ens retrobem a Sant Joan Despí.

Infantils 2n.: Molt bé, equip, comencem a funcionar. Bon debut de Pablo. No tinguis pressa que vas molt bé. Ruben, millor no podiem haver-ho pensat. Cursa perfecte. Dani M i Dani C. una cursa molt semblant de tots dos, amb lluita i ganes de treballar. Bona actitud i bona feina. Jordi i David, heu tingut opcions i cal rematar la feina. No us amoïneu el premi arribarà, cal seguir amb aquesta actitud.

L'avaria mecànica de l'Alex Jaime ha fet que la cursa fos diferent que a Torelló, amb ell a cursa no sabem que hauria passat. Però així és el ciclisme, amb caigudes desafortunades i avaries o punxades inesperades. Esperem que a la propera tothom estigui al 100%.

Equip: Hem tingut al Javi al pòdium. Premi merescut també pel Javi.

Ara que ja s'han confirmat les ginkhanes per al.levins i infantils el calendari de la Copa Catalunya ja té cos i forma.

Pedaleu, pedaleu, que la cibada guanyareu!!!!!

Torelló, la primera.

Enhorabona, campions. Hem començat la temporada gaudint les diferentes curses. Emocions, tàctiques, victòries, participació, gaudi i també patiment. Això és ciclisme i ciclisme del bò. I vosaltres en sou els principals protagonistes. Hem estat una vintena i podiem ser alguns més. Els que no heu pogut venir, que ben aviat ho pogueu fer i participeu també de la festa d'aquest esport. 

PreBenjamins, Oriol i Marta bona cursa i premi final. El Sergi ha estat fantàstic. La veritat es que la Marta va molt ben acompanyada en apuesta categoria.
 

Benjamins. L'Oscar ha mostrat la seva millor versió. Premi. En Biel ha entrat a Benjamins molt bé i en Wolphenson ha estat Brau, com sempre. Debut de l'Eloi i molt bona cursa. Benvingut. En fèmines la Elena ha lluitat fins el final.

Alevins 1er. Pol i Montse. El Pol ha fet una cursa brillant, amb un últim esprint espectacular. Premi merescut. La Montse també té un bon premi, participar a la cursa i acabar-la amb un esforç molt gran. Campiona. 

Alevins 2n. Debut del Jordi. Molt bones sensacions. Jose i Pau han estat molt bé. Pau segueix recuperant i Jose ha plantat cara fins l'últim mil.límetre del circuit. Estigma de campió. 

Infantils 1er. Primera cursa amb esprints. Bona proposta per aquesta categoria. Raúl i Adrià heu sortit molt bé, i val a dir que es veu una millora vers la temporada anterior. Raúl mica en mica vas més endavant, qüestió de confiança en tu mateix. Adrià, tens les ganes i es nota, vas molt bé i amb aquesta actitut milloraràs segur.  

Infantils 2n. Bona feina. Heu estat combatius, tot i no ser el nostre millor dia. Jordi i Dani M. heu fet la feina que us han encomanat. David i Dani C. heu mantingut constància i lluita. Debut del Ruben, molt bon debut. Has fet una bona cursa i vas agafant experiències i sensacions. 

Equip. I del resultat de tot plegat, premi a l'equip. Salut i fins la propera.

Un dia especial?

Tal dia com avui, fa d'això quaranta anys, tot i caure en diumenge i aquest any per ser de traspàs m'han traspassat la data a dilluns, vaig néixer i a veure-les venir.
Quaranta anys ja donen per coses i anècdotes vàries, però la història és història i avui vull valorar si aquest aniversari és un dia especial.
Es especial arribar als quaranta anys i llevar-se de bon matí tot gaudint de la llum solar que filtra entre les escletxes de la persiana, alçar-se del teu llit, compartit amb la persona que estimes, i rebre la visita de dos fenòmens que lleven el dia amb un somriure per endavant?
Doncs si, es especial, és especial viure-ho cada dia i és especial sentir-ho.
No deixa de ser corrent fer-ho amb assiduïtat, però arrodonint sensacions diria que fer-ho avui fa consolidar les vivències de tots aquests anys anteriors. Us estimo.
Avuí hi ha un feeling sensorial que posa la "gallina de piel", els colors, la llum, les ombres, el tacte de la roba en vestir-se, la olor inapreciable de l'oxigen que respirem, el gust de la saliva a cada glopada que fas i escoltar, escoltar la gent, la ràdio mentre es treballa, i treballar, quina sort avui poder treballar...
Es especial sentir els quaranta després que tota la colla (o gairebé, Loli, Grrrrr) ja els tingui?
Doncs si, és especial, compartir la paraula, el somriure, l'edat o el club de la veterania, la satisfacció de cada trepitjada que ens fa camí, i tenir el camí ple de gent que t'envolta amb coincidències i diferències, amb idees i enginy, amb planura i sense embuts, amb l'unic regal de fer camí junts.
Es especial treballar als quaranta?
Bé avui és especial treballar, però ara que en tinc quaranta, fa valorar el treball fet fins arribar aquí, les hores de feina amb la finalitat de viure i la feina amb la finalitat de lleure. Els ciclistes i els pedals, les reunions i les activitats, organitzar per il.lusionar, per permetre somniar, per gaudir, per alliberar-se.
Es especial fer-ne quaranta, a ben segur, però és més especial compartir-ho amb persones, amics, família, sentiments.
Per a mi, avui sí, és un dia especial.

PERDONEU PERO ALGU HO HAVIA DE DIR...

La fallida d'Spanair ha tingut diverses motivacions, a dia d'avuí. Diferències insalvables entre Qatar i CAT-Ar...guments de la Generalitat.

No obstant i volant entre turbulències un pot arribar a posicionar-se en un mapa de rutes que ni el pitjor dels capitans Schettinos d'Itàlia podria saltar-se.

El vol d'Spanair comença a perdre alçada quan el PP obté la majoria absoluta. A més es produeix una fuita de combustible quan el propi PP dona recolzament als Pressupostos de la Generalitat.

Que macos oi aquests nois del PP fent país a Catalunya quan no han parat de tocar-nos els collons!!! I un rave!!!

Aprofitant l'oportunisme de la ferida de la companyia, com a conseqüència de les pressions d'Europa que feia la vista grossa a les ajudes a les companyies i que, de sobte, els comença a molestar. Ajudes que recordem Ryanair no s'ha cansat mai de demanar a base de xantatges amb l'Aeroport de Girona. Ajudes que, amb tot, eren insuficients, d'aquí l'aparició de Qatar. Aprofitant doncs aquesta ruta erràtica, el PP fica el dit a l'ull a Spanair (com un Mou desequilibrat i assedegat per l'oportunitat d'assolir poder) i perfora la membrana de la visió econòmica de la companyia per exigir-ne la seva fi.

I es planten davant Mas i Mas-Culell, curts ells, tot entregant en cos i ànima un vot favorable als pressupostos. Mentrestant una mà a l'ombra comença a moure fils a Vueling, un vell conegut, un gat vell i astut, un que maldiu el seu cognom amb els seus fets, llàstima de Piqué. Un Piqué que ha fet de Vueling la seva particular Shakira i que li balla la dansa del ventre a CIU per esgarrapar privilegis a El Prat. I quota de mercat, i especialment una revalorització d'accions que ha d'haver donat uns quants beneficis molt ben calculats.

Primera nefasta conseqüència del pacte CIU-PP visible. Primer pacte de pressupostos amb bitllet d'anada i tornada a low-cost.

I a Spanair se li aturen definitivament els motors, de cop, sense avís previ estabellant 2000 llocs de treball, sous a FOGASA (que paguem tots, i tard tot sigui dit de passada) concurs de creditors i quantitat de gent de classe mitja (els de sempre) que pringuen amb la cancelació de vols.

La única bona notícia és que es carreguen un mal nom, Spanair, que provocava certa urticària.

I ara ens queda aguantar que si el hub del Prat, que si aeroport internacional, o de segona, que si Barajas és Barajas.

Senyors, amb CIU aquest és l'aeroport que hem tingut trenta anys, i no crec que hi hagi un canvi al respecte.

On són ara les patronals que clamaven per un aeroport de primera? Ah! és clar, que ara governa CIU+PP. Ara el prioritari és la reforma laboral i les retallades antidèficit. Mentre aturem el deficit tant se val ser deficitaris amb els ciutadans.

Ja hem "gaudit" del primer vol low cost. Espereu, que en venen més...

Perdoneu, però algú ho havia de dir...