La reforma de la Constitució ¿Espanyola? instigada per l'eix franco-alemany Sarkozy-Merkel és una clara mostra de la cessió de sobirania d'un Estat vers la política UE i els interessos macroeconòmics.
Mentre Espanya ajup el cap i posa les posaderes en pompa, les xarxes socials, novament les xarxes socials, clamen la manifestació sobirana de la població sobre la reforma constitucional #yoquierovotar recull aquesta tendència. Mentre a Catalunya es fa manifesta la opinió recollida a #jovullvotaradeuespanya que no és sino la traducció de la fatiga que causa el llastre de l'Estat espanyol a Catalunya. Evidentment que és una manifestació independentista, però és també una manifestació de gent que comença a evaluar amb positivisme la creació d'un estat català propi com a solució per a una qualitat de vida, de benestar social i econòmic. Més que independentisme crec que hem de començar a parlar d'autoafirmació. I si això mereix considerar la Independència doncs benviguda sia.
Caldria repassar amb ets i uts, ara, tots els avatars que des de Madrid van posar a la reforma estatutària de Catalunya. Ara que es vol reformar la CE. No obstant i resumint diria que el procés reformista plantejat sota sobirania europeista, amb presses, amb l'acord PP-PSOE-DURAN LLEIDA no representa ni de bon tros la societat espanyola, indignada o no.
Novament política i societat van per vies contraries.
L'Estatut català va ser massacrat fins el TC. La reforma de la CE se'ns presenta com la salvació del mon.
Senyors polítics espanyolistes ja que reformen la CE, facin un referèndum i de passada hi inclouen la autodeterminació. Només d'aquesta manera votaria SI a la reforma constitucional, amb la meva autoafirmació nacional. Després de tanta i tanta negació encara pretenen que els catalans diguem si a les seves polítiques?
Si us plau, posem dos dits de front i no un dit a l'ull!!!!
