I QUE?

Catalans orgullosos de ser espanyols
"Hay una nueva generación ganadora. Mi patria es España, mi barrio, mi colegio, mi infancia"

Aquesta és la gran notícia??? Com si fos un fet vital per l'existència de la humanitat. L'orgull, ja se sap, és espanyol. Per tant un català orgullós esdevindrà espanyol freqüentment. No obstant, hi ha catalans que se senten orgullosos de ser francesos, i no se'n remarca la seva "orgullositat". Per que per manifestar aquesta afirmació de capçalera no cal oblidar que:

Català és aquell qui se sent identificat amb una cultura, un folklore, un ideari de costums i valors, una llengua i una tradició determinades. Per exercir una identitat cal que la sentis, la facis teva, la visquis i la manifestis.
O potser algú em pot discutir que ser espanyol no és manifestar una identitat??? O potser hi ha espanyols que no senten aquesta identitat??? Els espanyols nacionalitzats avuí dia no se senten espanyols??? Si és així possiblement podem afirmar també que hi ha catalans que ostenten una identitat sense sentirla pròpia.
Això vol dir que la qualificació jurídica d'una identitat i la percepció que de la mateixa té la persona poden ser perfectament diferents i que la manifestació de la identitat topa amb el concepte jurídic de la nacionalitat.
I aquí és on radica la gran notícia de capçalera, que hi ha catalans que manifesten una nacionalitat espanyola amb orgull. Molt bé, i que??? La pública manifestació de la nacionalitat espanyola NO SOTMET ni IMPEDEIX que el català decideixi el lliure exercici de la seva identitat, estigui o no jurídicament reconeguda. Enhorabona pels catalans que es senten espanyols o francesos o xinesos o magribins, però que ningú dubti que hi ha catalans que es senten exclusivament catalans i PROU.
De fet la noticía de capçalera perfectament podria haver-se rotulat així:
"Espanyols orgullosos de ser catalans". Però aquest no entra en el conflicte de la NACIONALITAT, és a dir, en la NEGACIO DE LA MATEIXA. Amb el ròtul de capçalera es pretén informar que determinades persones inclouen el seu sentiment identitari en una NACIONALITAT concreta, Catalunya dins Espanya. De l'altra manera equiparem els espanyols amb els de qualsevol nacionalitat que acepten l'existència d'una identitat diferent a la seva sense renunciar a la seva identitat jurídica. I aquesta última afirmació és possiblement la real.
Negar la nacionalitat del català és impedir l'exercici d'un dret jurídicament, però no ho impedeix socialment.