SANT JOAN DESPI, L'ACTITUD FA CICLISME.

   Felicitats ciclistes per tornar a donar-nos una tarda de diversió, però aquesta vegada, a més, una tarda de coratge i esforç.

   Podem dir que l'aprenentatge del ciclisme és la nostra missió com escola i el vostre objectiu com a corredors i, avuí, la lliçó s'ha resolt força bé. Hem après a deixar-nos anar, però no de qualsevol manera. Hem après a incrementar l'esforç, però no en qualsevol moment. I a les curses en global hem vist un molt bon resultat.

   Benjamins: Fa de molt bon veure arribar dos companys junts, Oriol i Sergi. Actitud de companyerisme. També fan de bon veure les bones sortides de la Marta, concentració a les sortides.

   Principiants: Bona cursa de l'Oscar que demostra una constant actitud de control de la cursa. Wolphen ha mostrat una actitud massa conservadora, segur que millora amb el decurs de la temporada. L'Eloi, una actitud de constància i perseverança que li permet en últim terme remuntar posicions.

   Alevins: En aquesta temporada, la cursa de SJD ha estat la primera que ha fusionat els alevins de primer i segon. Molt bona actitud del Pol, sempre davant i lluitant l'esprint fins el final. Molt bé el Pau, que ha pogut fer valer la seva bona forma. Actitud de confiança amb ell mateix, molt important. I en Jose, una actitud competitiva exemplar, com sempre, i amb l'afegit de saber sobreposar-se  a moments de dificultat. Bon exemple. I la nostra Montse que va començar amb una actitud lluitadora i que va tenir la mala fortuna de punxar a la primera volta. Llàstima d'incidència, perque amb aquesta bona actitud hauries anat molt bé.

   Infantils: Per una banda els infantils de primer any, Raül i Adrià. Una millora en la seva actitud envers curses anteriors els han permès fer la seva millor cursa fins el moment. Aquestes petites passes us ensenyen el bon camí a seguir, enhorabona a tots dos.
   Per altra banda els infantils de segon. Una cursa molt ben encaminada, inicialment Ruben i Pablo van mostrar el que els hem demanat, valentia i coratge. Molt bé nois, seguim treballant molt bé. Dani ha estat amb una actitud de tenacitat totat la cursa que li permet situar-se en un grup de diversos corredors i cal saber llegir aquí les millors opcions. Dani, cal acabar la feina amb un bon esprint, és la única cosa que vaig trobar a faltar. Per la resta, fantàstic.
   David i Jordi van passar a encapçalar la cursa, amb un grup competitiu, i Jordi va començar molt bé en el primer esprint. A en David crec que li falta una actitud de confiança es si mateix. Pots, David i tant que pots, només manca que t'ho creguis. En l'arribada final ha faltat perspicàcia, picardia, perque de forces aneu prou bé. A veure la propera...

Com veieu el ciclisme no són només cames (tot i que unes bones cames ajuden) és també qüestió d'actitud. I aquesta actitud de possitivisme és la que us volem transmetre tant el Javi, el Nico, el David Calmaestra i jo mateix.

Salut i pedals!

Atenció a l'esport escolar!

Terrassa esdevé enguany ciutat del bàsquet català. Es per això que cal demanar i exigir una especial atenció a qualsevol esdeveniment relacionat amb aquest esport. I quan parlem d'esport hem d'englobar també l'esport escolar... Esport escolar, quina afirmació més maca. Bellesa, però que es perd quan a l'esport escolar se li volen imposar valors que li han de ser aliens i totalment prescindibles.
No es pot permetre a l'esport escolar un continuat reguitzell de queixes, actituts antiesportives, impugnacions de partits, males arts. En fi allò que s'entén que d'escolar no en té gaire.
I, després d'aguantar-ne unes quantes, ja és hora de dir PROU. Prou i si us plau que s'adoptin mesures a fi de corregir aquesta tendència que sembla va camí d'envaïr la cultura de la educació. I l'esport escolar és i ha de ser abans de res educació.
No es pot tolerar que en la primera divisió d'ALEVINS MIXTES de minibàsquet hi hagi un seguit de persones que només tinguin l'afany d'impugnar partits i resultats. Ja és trist que en l'esport escolar es vulgui educar els nois amb la cultura de la impugnació. Però el més trist de tot plegat és que aquesta actitut trobi l'aprovació de qui ha de resoldre els conflictes. Fins i tot, aquest estament ha hagut d'anular un partit per existir impugnació d'ambdós equips alhora!!!! Llastimós, tot plegat.
No es pot tolerar que les ordres emeses des de les banquetes siguin de l'estil "cal aturar-los com sigui" o que els nois utilitzin violència física per damunt de la esportivitat. Una cosa és agressivitat (que en l'esport escolar ja està de més, això no és l'ACB) i una altra molt diferent és el cop, l'empenta, l'agafada. Es que fins i tot he vist com agafaven nens per evitar jugades de contratac. Molt trist tot plegat.
Com trist és l'amiguise de determinats entrenadors amb àrbitres i frases de l'estil:

"ara ja podeu pitar-ho tot" 

quan el partit ja s'ha decantat al seu favor en tenir tres quarts a la butxaca.
I no diguem ja que s'admeti impugnar un partit per que un noi jugui uns minuts més del compte i en canvi es permeti que un noi jugui dos partits el mateix matí, amb el masculí primer i el mixte després. Amb l'alevosia que amb el mixte no ha jugat mai anteriorment i se'l convoca amb l'única finalitat de guanyar la lliga, ja que en aquest partit es decideix tot (primer contra segon, és clar).
Bé, escric aquesta nota de protesta tot esperant que algú en reculli la queixa i es prenguin les mesures adients.
Escola Andersen, Marià Galí i Rossella heu estat rivals esportius, però heu estat macarres de despatx i macarres de conducta. Aquest és l'esport escolar que professeu? Doncs que la vergonya us consumeixi
les ganes de triomf i de glòria esportiva. Potser en Mourinho us aculli de bon grat, però en l'esport professional, ja que en l'esport escolar heu demostrat pena i llàstima.
Rossella, que gaudeixis de la teva lliga de minibàsquet, i exposis el trofeu en un pedestal, que simbolitzi les males arts, la vergonya i el descrèdit amb que l'heu obtingut.
Felicitar finalment el campió, el campió moral i de joc net, el seu entrenador i tots i cadascún dels nois i noies de l'equip Agustí Bartra. La Lliga és vostra, per justícia i dignitat. El trofeu que se'l confitin.
I parlo amb propietat, soc President d'una Escola esportiva des de fa més de sis anys. Per fortuna, a la nostra Escola no seguim l'exemple de Rosella, Andersen o Marià Galí. El meu esport tampoc és el bàsquet, en ciclisme això no passa. Però aquesta és una altra història.
Terrassa esdevé aquest any ciutat del bàsquet català. Primerament cal que esdevingui ciutat que vetlla per la dignificació de l'esport escolar. Per que si els nois recullen aquests exemples venen maldades. Encara més.

OLOT, CICLISME A TOPE!

Novament hem anat a una cursa a divertir-nos. I ens ho passem molt i molt bé. A Torelló vem donar una passa. A Olot iniciem el camí. Olot és la primera cursa de la Copa Catalunya. (Sembla que Torelló no comptava). I d'una cursa a l'altre hem vist prou diferències com per anar fent drecera pel bon camí.

Les curses en un circuit planer com Olot han estat molt ben controlades, els petits han dominat bé. Els mitjans heu arribat als sprints amb opcions. Els grans teniu una millora considerable.

Benjamins: Oriol i Sergi moltes felicitats. Marta, una sortida fantàstica (que potser et perseguia el Ramon?). Arnau, ja et queda menys! T'esperem.

Principiants: Oscar molt bé. Demostrant domini a la Cursa. Biel i Wolphen bona cursa, aneu agafant dinàmica a la nova categoria. Elena, has estat molt millor que a Torelló, segueix així. Eloi, no has pogut ser-hi, però hi eres.

Al.levins 1r.: Pol, una bona cursa. La propera a tenir més sort. Montse, has estat molt bé, acabant la cursa millor que a Torelló. Endavant!

Al.levins 2n: Final ajustadíssim i amb en Pau i Raúl al podi. Molt bona cursa en una categoria que sembla emocionant. Jose aviat amb nosaltres altre cop. Jordi, ai si vens! Aquesta era bona per a tu.

Infantils 1r.: Cursa que ha portat un primer punt al Raül. Valorem l'esforç. La propera a disputar-la! Tant en Adrià com en Raül teniu capacitat per seguir treballant. Som-hi! Desenllaç de la cursa inesperat amb la desafortunada caiguda de Jofre. Anims Jofre i ens retrobem a Sant Joan Despí.

Infantils 2n.: Molt bé, equip, comencem a funcionar. Bon debut de Pablo. No tinguis pressa que vas molt bé. Ruben, millor no podiem haver-ho pensat. Cursa perfecte. Dani M i Dani C. una cursa molt semblant de tots dos, amb lluita i ganes de treballar. Bona actitud i bona feina. Jordi i David, heu tingut opcions i cal rematar la feina. No us amoïneu el premi arribarà, cal seguir amb aquesta actitud.

L'avaria mecànica de l'Alex Jaime ha fet que la cursa fos diferent que a Torelló, amb ell a cursa no sabem que hauria passat. Però així és el ciclisme, amb caigudes desafortunades i avaries o punxades inesperades. Esperem que a la propera tothom estigui al 100%.

Equip: Hem tingut al Javi al pòdium. Premi merescut també pel Javi.

Ara que ja s'han confirmat les ginkhanes per al.levins i infantils el calendari de la Copa Catalunya ja té cos i forma.

Pedaleu, pedaleu, que la cibada guanyareu!!!!!

Torelló, la primera.

Enhorabona, campions. Hem començat la temporada gaudint les diferentes curses. Emocions, tàctiques, victòries, participació, gaudi i també patiment. Això és ciclisme i ciclisme del bò. I vosaltres en sou els principals protagonistes. Hem estat una vintena i podiem ser alguns més. Els que no heu pogut venir, que ben aviat ho pogueu fer i participeu també de la festa d'aquest esport. 

PreBenjamins, Oriol i Marta bona cursa i premi final. El Sergi ha estat fantàstic. La veritat es que la Marta va molt ben acompanyada en apuesta categoria.
 

Benjamins. L'Oscar ha mostrat la seva millor versió. Premi. En Biel ha entrat a Benjamins molt bé i en Wolphenson ha estat Brau, com sempre. Debut de l'Eloi i molt bona cursa. Benvingut. En fèmines la Elena ha lluitat fins el final.

Alevins 1er. Pol i Montse. El Pol ha fet una cursa brillant, amb un últim esprint espectacular. Premi merescut. La Montse també té un bon premi, participar a la cursa i acabar-la amb un esforç molt gran. Campiona. 

Alevins 2n. Debut del Jordi. Molt bones sensacions. Jose i Pau han estat molt bé. Pau segueix recuperant i Jose ha plantat cara fins l'últim mil.límetre del circuit. Estigma de campió. 

Infantils 1er. Primera cursa amb esprints. Bona proposta per aquesta categoria. Raúl i Adrià heu sortit molt bé, i val a dir que es veu una millora vers la temporada anterior. Raúl mica en mica vas més endavant, qüestió de confiança en tu mateix. Adrià, tens les ganes i es nota, vas molt bé i amb aquesta actitut milloraràs segur.  

Infantils 2n. Bona feina. Heu estat combatius, tot i no ser el nostre millor dia. Jordi i Dani M. heu fet la feina que us han encomanat. David i Dani C. heu mantingut constància i lluita. Debut del Ruben, molt bon debut. Has fet una bona cursa i vas agafant experiències i sensacions. 

Equip. I del resultat de tot plegat, premi a l'equip. Salut i fins la propera.

Un dia especial?

Tal dia com avui, fa d'això quaranta anys, tot i caure en diumenge i aquest any per ser de traspàs m'han traspassat la data a dilluns, vaig néixer i a veure-les venir.
Quaranta anys ja donen per coses i anècdotes vàries, però la història és història i avui vull valorar si aquest aniversari és un dia especial.
Es especial arribar als quaranta anys i llevar-se de bon matí tot gaudint de la llum solar que filtra entre les escletxes de la persiana, alçar-se del teu llit, compartit amb la persona que estimes, i rebre la visita de dos fenòmens que lleven el dia amb un somriure per endavant?
Doncs si, es especial, és especial viure-ho cada dia i és especial sentir-ho.
No deixa de ser corrent fer-ho amb assiduïtat, però arrodonint sensacions diria que fer-ho avui fa consolidar les vivències de tots aquests anys anteriors. Us estimo.
Avuí hi ha un feeling sensorial que posa la "gallina de piel", els colors, la llum, les ombres, el tacte de la roba en vestir-se, la olor inapreciable de l'oxigen que respirem, el gust de la saliva a cada glopada que fas i escoltar, escoltar la gent, la ràdio mentre es treballa, i treballar, quina sort avui poder treballar...
Es especial sentir els quaranta després que tota la colla (o gairebé, Loli, Grrrrr) ja els tingui?
Doncs si, és especial, compartir la paraula, el somriure, l'edat o el club de la veterania, la satisfacció de cada trepitjada que ens fa camí, i tenir el camí ple de gent que t'envolta amb coincidències i diferències, amb idees i enginy, amb planura i sense embuts, amb l'unic regal de fer camí junts.
Es especial treballar als quaranta?
Bé avui és especial treballar, però ara que en tinc quaranta, fa valorar el treball fet fins arribar aquí, les hores de feina amb la finalitat de viure i la feina amb la finalitat de lleure. Els ciclistes i els pedals, les reunions i les activitats, organitzar per il.lusionar, per permetre somniar, per gaudir, per alliberar-se.
Es especial fer-ne quaranta, a ben segur, però és més especial compartir-ho amb persones, amics, família, sentiments.
Per a mi, avui sí, és un dia especial.

PERDONEU PERO ALGU HO HAVIA DE DIR...

La fallida d'Spanair ha tingut diverses motivacions, a dia d'avuí. Diferències insalvables entre Qatar i CAT-Ar...guments de la Generalitat.

No obstant i volant entre turbulències un pot arribar a posicionar-se en un mapa de rutes que ni el pitjor dels capitans Schettinos d'Itàlia podria saltar-se.

El vol d'Spanair comença a perdre alçada quan el PP obté la majoria absoluta. A més es produeix una fuita de combustible quan el propi PP dona recolzament als Pressupostos de la Generalitat.

Que macos oi aquests nois del PP fent país a Catalunya quan no han parat de tocar-nos els collons!!! I un rave!!!

Aprofitant l'oportunisme de la ferida de la companyia, com a conseqüència de les pressions d'Europa que feia la vista grossa a les ajudes a les companyies i que, de sobte, els comença a molestar. Ajudes que recordem Ryanair no s'ha cansat mai de demanar a base de xantatges amb l'Aeroport de Girona. Ajudes que, amb tot, eren insuficients, d'aquí l'aparició de Qatar. Aprofitant doncs aquesta ruta erràtica, el PP fica el dit a l'ull a Spanair (com un Mou desequilibrat i assedegat per l'oportunitat d'assolir poder) i perfora la membrana de la visió econòmica de la companyia per exigir-ne la seva fi.

I es planten davant Mas i Mas-Culell, curts ells, tot entregant en cos i ànima un vot favorable als pressupostos. Mentrestant una mà a l'ombra comença a moure fils a Vueling, un vell conegut, un gat vell i astut, un que maldiu el seu cognom amb els seus fets, llàstima de Piqué. Un Piqué que ha fet de Vueling la seva particular Shakira i que li balla la dansa del ventre a CIU per esgarrapar privilegis a El Prat. I quota de mercat, i especialment una revalorització d'accions que ha d'haver donat uns quants beneficis molt ben calculats.

Primera nefasta conseqüència del pacte CIU-PP visible. Primer pacte de pressupostos amb bitllet d'anada i tornada a low-cost.

I a Spanair se li aturen definitivament els motors, de cop, sense avís previ estabellant 2000 llocs de treball, sous a FOGASA (que paguem tots, i tard tot sigui dit de passada) concurs de creditors i quantitat de gent de classe mitja (els de sempre) que pringuen amb la cancelació de vols.

La única bona notícia és que es carreguen un mal nom, Spanair, que provocava certa urticària.

I ara ens queda aguantar que si el hub del Prat, que si aeroport internacional, o de segona, que si Barajas és Barajas.

Senyors, amb CIU aquest és l'aeroport que hem tingut trenta anys, i no crec que hi hagi un canvi al respecte.

On són ara les patronals que clamaven per un aeroport de primera? Ah! és clar, que ara governa CIU+PP. Ara el prioritari és la reforma laboral i les retallades antidèficit. Mentre aturem el deficit tant se val ser deficitaris amb els ciutadans.

Ja hem "gaudit" del primer vol low cost. Espereu, que en venen més...

Perdoneu, però algú ho havia de dir...

Del 20N i més enllà

Les primeres impressions de les eleccions deixen alguns comentaris a fer.

1.- PP majoria absoluta. Era predecible tots els peperos votaven, els socialistes anaven a buscar bolets o altres activitats vàries a fer. Vaja una mica seguint l'exemple de la Chacón amb el mai emès cara a cara de 8TV. Els socialistes el 20N tancaven per decepció.

2.- Bipartidisme, però menys. No sé si l'abstenció o el relleu generacional hi han influït d'igual manera, però segur que ambdós factors hi han contribuït.

3.- Amaiur vs. CiU. Mentre les Espanyes es tenyeixen de blau, País Basc i Catalunya continuen acreditan que la seva pertinença a aquest Estat és una pantomima democràtica. Referèndums i Autodeterminació ja!!!
A més, al País Basc l'esquerra abertzale demostra que ha superat amb èxit, ETAs, lleis electorals, processos de pau i lehendakaris de palla. El convenciment nacional d'aquest país és irremediablement definitiu. Per contra a Catalunya, enlloc d'emmirallar-nos amb l'exemple basc, juguem a ser més independentistes de pacotilla que altra cosa, i individualitzem propostes que d'anar formulades col.lectivament, ai quin mal farien... Es veritat que CIU es salva de retallades i indignacions, però la força d'Amaiur és més temuda tot i tenir la meitat d'escons que CIU. Catalunya ha de fer-se un plantejament definitiu. O som un gra dins Espanya (CIU) o no som Espanya. En aquest segon cas, si us plau, ORGANITZEM-NOS JA!!!! Per cert, la força més votada al País Basc és el PNB, però dit en una crònica on el titular és Amaiur.

4.- Gran quantitat de vots nuls pel Senat. El que a hores d'ara és inqüestionable és la nul.litat del Senat en si. Si Espanya vol mantenir el Senat, que el mantingui. Jo no.

5.- Duran ja recula, De Cospedal avisa i Rajoy diu que de parlar amb Amaiur res de res. Aquesta es la Democràcia Espanyola!!! Jo vull fotre el camp URGENTMENT!!!! I els votants de CiU que s'ho facin mirar d'una vegada!!!

6.- Compromís. Està reaccionant València??? Ja era hora! Esperem que sigui efecte de relleu generacional, això voldrà dir que Compromís té futur.

7.- En clau catalana, la dreta vota, l'esquerra passa en bona part, el nacionalisme català supera l'espanyol i sabent que uns quants (SI) es quedaven a casa. El que està clar és que per exigir al nacionalisme de dretes una compromís nacional, el nacionalisme d'esquerres ha d'estar PERFECTAMENT ORGANITZAT, i això a dia d'avuí no passa. Es més fàcil que el PNB reaccioni a Amaiur que CiU ho faci a ERC_etc.

8.- En fi, 21N, 22N... i quatre anys més. La única salvetat a aquesta afirmació passa per la pròpia afirmació com a Nació. No hi ha res més a fer.