La modificació interna dins la UE.

El procés actual d'identitat dels pobles dins la UE. crea una situació jurídica ex novo que els ideòlegs de la mateixa UE no havien previst mai.

La tradició normativa de Tractats de la UE sempre ha previst la figura de la pertinença a la Unió com un fet que esdevé a petició d'un Estat que no en forma part mitjançant la figura de l'adhesió. De la mateixa manera la sortida de la UE es preveu sota renúncia d'un Estat membre.

No obstant, l'aparició de nous Estats dins la pròpia UE. com a conseqüència de l'exercici del Dret a decidir del pobles sobirans, crea una situació totalment diferent, sobre la que cal un pronunciament i una solució jurídics que no són establerts als Tractats de la pròpia UE.

D'altra banda cal considerar que, a més, els ciutadans tenen reconeguda la ciutadania de la UE. en tant que són ciutadans d'un Estat membre.

Per tant, l'aparició d'un Nou Estat a Europa genera unes expectatives envers la UE. que cal annalitzar.

Si aquest nou Estat esdevé a Europa però fora de la UE., cal un pronunciament de la mateixa UE respecte del reconeixement, o no, d'aquest Estat i, si aquest en demana l'adhesió, cal un segon pronunciament per a admetre-la, o no. Pot passar que la UE el reconegui i no li permeti l'adhesió, fet que no és massa congruent amb la pretensió de la UE de créixer com a entitat supranacional i potència econòmica mondial.

En canvi, si aquest nou Estat emergeix dins la pròpia UE. cal òbviament un pronunciament de la UE sobre el seu reconeixement. Si aquest reconeixement es produeix i s'accepta que és dins l'àmbit de la UE, el segon pas, el de l'adhesió, ja no caldrà efectuar-lo, en tant que el nou Estat ja en formava part. Es a dir, la modificació estructural i política dels Estats de la UE., un cop reconeguda per la pròpia UE. causa una transformació interna dins la UE., transformació que no implica una sortida i entrada de la UE.

Aquesta qüestió que es planteja arrel de CAT i Escòcia, troba una reticència especialment d'Espanya, no pas del govern britànic, que obstaculitza qualssevol intent de llibertat de Catalunya.

Ara bé, si la modificació interna fos que dos o més Estats de la UE. es fusionessin en un sol Estat, es plantejaria aquest fet com un problema que impedís la viabilitat del nou Estat resultant dins la UE? Es a dir, si Bèlgica Holanda i Luxemburg creen el BENELUX, es trobarien fora de la UE?

En aquest segon supòsit, la UE. no posaria cap traba a la seva continuitat dins el sí de la UE. bàsicament perque tot el procés esdevé en positiu.

Per tant, quin és el problema d'una modificació dins la UE? La negativa d'un Estat membre.

La negativa al reconeixement d'aquesta modificació per part d'un Estat membre vincula tota la UE.?

L'acceptació del nou Estat d'Escòcia, si fos el cas, per part de la Gran Bretanya podria ser vetada per Espanya, ¿però això vincula la UE? I si la UE no accepta el vet Espanyol li permetria negar el Dret a l'Autodeterminació de CAT si s'obté pacífica i democràticament?

Espanya pot trencar relacions amb Escòcia i CAT però no pot vetar el seu reconeixement dins la UE., no pot exigir-ne la seva exclusió perque són a dins la UE. i no pot demanar l'Adhesió com a nou Estat perque el seu naixement com a Estat es produeix dins la sobirania de la UE., no pas fora.

La determinació d'un poble a exercir la seva sobirania dins la UE. no és una manifestació de renúncia a la ciutadania europea, i a manca de renúncia la ciutadania es conserva. La modificació política de ciutadans de la UE. no exclou el seu statu quo si no hi ha una declaració clara de renúncia del nou estat emergent, perque la pertinença a la UE és prèvia i posterior a la manifestació de la determinació política del nou Estat.

En última instància, si els òrgans de govern de la UE. no reconeixen una transformació política dins el seu àmbit, aquesta resolució quedaria a expenses d'una solució judicial per part del tribunal Europeu, de la mateixa manera que Espanya podia anar al Tribunal Europeu si la UE decideix reconèixer CAT.

Dubto bastant que la UE. denegui un reconeixement que pugui ser reconegut per via judicial, deixaria la democràcia d'Europa pels soterranis més profunds del terra. En canvi, és bastant probable que aquest sigui el camí d'Espanya, acostumada a judicialitzar-ho tot.

De fet el tarannà britànic i l'espanyol ja es van manifestant en paral.lel i a Europa, el tarannà predominant, afortunadament és de tipus britànic.