LA SOCIETAT CIVIL EL "LOBBY" MES IMPORTANT DE CATALUNYA

Un cop el Tribunal Constitucional prengui una resolució respecte de l'Estatut, com es preveu, amb la intenció de retallar la voluntat legislativa popular i refrendada institucionalment al Parlament per les forces polítiques, la Societat catalana tindrà el seu DRET de rèplica, el seu TORN per a opinar i manifestar-se, l'oportunitat de proclamar davant el Tribunal Constitucional, davant l'Estat Espanyol i la Comunitat Internacional quin és el seu STATUS POLITIC REAL.

Moviments com el d'Arenys, declaracions com les de Jan Laporta, nervis com els de Madrid, són indicadors REALS de l'esdevenir polític d'aquest país.

Les forces polítiques d'aquest país NO han estat MAI a l'alçada de les expectatives polítiques de la seva societat. Per això la paraula de la societat civil esdevé UN REFERENT, UNA OPORTUNITAT, per mostrar fins quin punt la societat té cultura, té opinió, té capacitat, té força, en definitiva.

Moviments com el d'Arenys, pacífics però eloqüents, creen debat, opinió i reacció. Es el camí a seguir. Que una entitat com el FCB estigui al marge de la política és bó. Però res pot impedir que el seu President tingui una opinió personal i la faci pública, en tant que personal, perque és legítim opinar i manifestar-se. No obstant, fóra bó que aquest posicionament de persones amb tirada popular, amb premsa, tingués una continuitat per part d'entitats que sí poden opinar com a tal, perque són defensores dels interessos de país. I també que personatges rellevants actuin amb opinió i criteri tinguin el discurs de Laporta o diferent, però que parlin!!!

Dues coses poden passar amb el TC. Retallada i conflicte polític assegurat, o passivitat i refrendar l'Estatut tal qual. En el segon cas, triomfaria l'Espanya plural i possiblement abraronarïa el discurs nacionalista català per redefinir, si cal, el terme nacionalista espanyol. En el primer cas, com deia, conflicte assegurat. Llavors la societat civil haurà d'actuar. No ho deixem als polítics, si us plau, són de poc fiar.

Una conclusió és clara, hi ha un abans i un després d'Arenys, no en resultat polític. Sí però, en conciència nacional.

EL RIDICUL DE SER ESPAÑOL

Si, si, amb Ñ. Que se la quedin.

Resulta que tot tramitant un permís de residència per a un estranger, em trobo amb la inefable luminositat intel.lectual de l'Administració Española. M'explico:

Antecedents
Una parella de fet entre súbdit español (tot i que no sé si amb gaire estima per la ñ) i súbdit estranger. Esdevenen parella de fet (fins i tot amb un embaraç pel mig) com a colofó de la seva relació interpersonal. Podrien optar pel matrimoni, també, però aquests ho fan per la parella de fet. En residir a España, volen tramitar permís de residència pel súbdit estranger que no en té.
La opció més favorable és el permís de familiar comunitari, que otorga major seguretat i llibertat al súbdit estranger que una residència diguem-ne de règim general. La comunitària es fonamenta en el dret dels països membres UE-EEE (Unió Europea i Espai Econòmic Europeu). S'entén que España en deu (formar?) part.

Tramitació
L'expedient no s'accepta argumentant que a España no hi ha un Registre Públic Estatal de parelles de fet.
Si el tràmit fos excluïnt el ciutadà español per un de, p.ex., França o Eslovènia el tràmit sí seria acceptat, i a hores d'ara el súbdit estranger ja tindria els documents necessaris per anar a comisaria i tramitar el document oficial.
Si enlloc de parelles de fet parlessim de matrimoni, no hi hauria cap problema.

El Rídícul
Obviament la pregunta és clara. Pot tenir més drets un ciutadà estranger que un de nacional??? Es admissible???
Independentment de la resposta, el ridícul més espantós esdevé quan el TEU Estat nega efectes jurídics a un acte formalitzat davant el TEU propi Estat. En quin món vivim lumbreres???
Si vosaltres, Administració-Govern, NO sou capaços de crear un Registre Públic de parelles de fet, no me'l podeu exigir si accepteu la parella de fet com a institució. I no només que l'accepteu, sino que sou vosaltres qui, a través dels Ajuntaments, la CONSTITUIU.

Del ridícul a l'absurd i la estupidesa
El fonament de tot plegat és evitar la formació del que podriem anomenar MULTIparelles de fet, evitar la poligàmia, per això amb el matrimoni no hi ha aquest problema en tenir més credibilitat que la parella de fet.
Ara bé, senyors de l'Administració COGITO-ERGO-SUM, que feu prevaldre la credibilitat de tercers països a la vostra pròpia, quina resposta podeu tenir a les següents qüestions:

1.- Si un ciutadà francès o danès, immaculats ells, tramiten l'expedient a Espanya tindran viabilitat jurídica, en tant que se'ls suposa lliures de pecat amb la certificació registral. Però com podeu controlar que aquest mateix ciutadà NO tingui una altra parella de fet a Itàlia o Grècia o España mateix, si no teniu Registre que controli aquests actes?
Aquest ciutadà membre de la vostra benvolguda MULTIparella de fet veu reconeguda la seva pretensió, mentre que el vostre propi ciutadà UNIparella de fet (o no) en queda exclòs.

2.- Si per tramitar un reagrupament familiar demaneu el matrimoni i declaració jurada que no té cap altre cònjuge, (aquí la parella de fet ja no hi entra) senyal inequívoca que no en teniu ni punyetera idea de la qualitat bígama o polígama del personatge. Si el propi matrimoni no es pot controlar arreu del mon, quin sentit té que restringiu el dret dels vostres ciutadans amb aquesta argumentació tant xorra?????????????

3.- Si no voleu o no podeu tenir un Registre de parelles de fet, perque collons accepteu la parella de fet com a institució. Es una institució sense drets? Es el dret un dret o un privilegi?

Em sembla que cada vegada me n'adono més que jo no vull aquest Estat espaÑol. Que se la quedin, la Ñ, i el nyap d'Estat i d'Administració SUPRA-COGITO-MAGNUM que destil.len.

No reconeixeu el vostres propis ACTES, com voleu reconèixer els DRETS dels ciutadans!!!!
Sabeu què? Vaig a MULTIparellar-me amb l'AUTODETERMINACIO, la PLURALITAT LINGÜISTICA, la LAICICITAT i la REPUBLICA.

Terrassencs vs Saballuts

VS

Vet ací una vegada dues ciutats prou equidistants l'una de l'altra fins el punt d'esdevenir amb el temps ciutats-iman. Per allò que els pols iguals es repel.len i els desiguals s'atreuen. La història ha volgut que aquestes ciutats germanes, que no agermanades, evolucionin amb una igualtat absolutament repel.lent. Ciutats tèxtils ara reconvertides en ciutats-servei, habitants equiparables en nombre i característiques, co-capitals del Vallès, a l'ombra de la tot-poderosa Barcelona, Clubs de Natació, Cultura popular, esports minoritaris amb practicants majoritaris, àrees d'influència homogènies, urbanisme poc planificat ara rectificat, i altres variables igualades.

Però la història depara sorpreses, i l'evolució permet veure fets que apunten a una magnetització dels pols d'aquestes ciutats-iman. Possiblement la societat civil tendeix a anar per davant de la burocràcia i de l'Administració però amb el temps tot s'acaba unificant. Amb això vull dir que la repel.ència de temps enrera:

"un senyor de Terrassa, un home de Sabadell" "Terrassa, mala raça" "Sabadell, mala pell" etc...

aquesta repel.lència, deia, es reconverteix en una atracció. Una atracció que permet coevolucionar i si s'escau fondre's en una mateixa cosa.

Per aquest motiu hem vist la fusió de les Mútues Laborals, ara possiblement de les Caixes, i demà? Doncs demà ens depara nous passos d'atracció per un sortir endavant reforçat, per ser més forts i competitius en l'economia i en el poder. Tenir més protagonisme i més capacitat de decissió passa per anar de la mà i, si cal, una sola mà amb dits alterns.

Però tot té un límit i l'experiència és crucial amb això. No és acceptable que fusions empresarials acabin amb les seus de les empreses a Sant Cugat, per allò del ni-tu-ni-jo. Que faran les Caixes ara, posaran la seu a Manlleu??? Racionalitat i criteri que no faltin. Hi ha la suficient capacitat com per crear una seu dual amb responsabilitats compartides.

Si en el fons la importància és ser a INTERNET que és el no-res del tot-arreu!!!

Valgui, però, aquesta reflexió per veure que, els Terraonins o els Sabarencs comencen a embrionar i el seu aventatge respecte de nosaltres és que podran competir directament amb els Barcelonins, no només en l'àmbit esportiu o cultural, també i especialment en els àmbits polític i econòmic. I aquí, senyors, és on hi ha la mare dels OUS !!!!!!!