EL RIDICUL DE SER ESPAÑOL

Si, si, amb Ñ. Que se la quedin.

Resulta que tot tramitant un permís de residència per a un estranger, em trobo amb la inefable luminositat intel.lectual de l'Administració Española. M'explico:

Antecedents
Una parella de fet entre súbdit español (tot i que no sé si amb gaire estima per la ñ) i súbdit estranger. Esdevenen parella de fet (fins i tot amb un embaraç pel mig) com a colofó de la seva relació interpersonal. Podrien optar pel matrimoni, també, però aquests ho fan per la parella de fet. En residir a España, volen tramitar permís de residència pel súbdit estranger que no en té.
La opció més favorable és el permís de familiar comunitari, que otorga major seguretat i llibertat al súbdit estranger que una residència diguem-ne de règim general. La comunitària es fonamenta en el dret dels països membres UE-EEE (Unió Europea i Espai Econòmic Europeu). S'entén que España en deu (formar?) part.

Tramitació
L'expedient no s'accepta argumentant que a España no hi ha un Registre Públic Estatal de parelles de fet.
Si el tràmit fos excluïnt el ciutadà español per un de, p.ex., França o Eslovènia el tràmit sí seria acceptat, i a hores d'ara el súbdit estranger ja tindria els documents necessaris per anar a comisaria i tramitar el document oficial.
Si enlloc de parelles de fet parlessim de matrimoni, no hi hauria cap problema.

El Rídícul
Obviament la pregunta és clara. Pot tenir més drets un ciutadà estranger que un de nacional??? Es admissible???
Independentment de la resposta, el ridícul més espantós esdevé quan el TEU Estat nega efectes jurídics a un acte formalitzat davant el TEU propi Estat. En quin món vivim lumbreres???
Si vosaltres, Administració-Govern, NO sou capaços de crear un Registre Públic de parelles de fet, no me'l podeu exigir si accepteu la parella de fet com a institució. I no només que l'accepteu, sino que sou vosaltres qui, a través dels Ajuntaments, la CONSTITUIU.

Del ridícul a l'absurd i la estupidesa
El fonament de tot plegat és evitar la formació del que podriem anomenar MULTIparelles de fet, evitar la poligàmia, per això amb el matrimoni no hi ha aquest problema en tenir més credibilitat que la parella de fet.
Ara bé, senyors de l'Administració COGITO-ERGO-SUM, que feu prevaldre la credibilitat de tercers països a la vostra pròpia, quina resposta podeu tenir a les següents qüestions:

1.- Si un ciutadà francès o danès, immaculats ells, tramiten l'expedient a Espanya tindran viabilitat jurídica, en tant que se'ls suposa lliures de pecat amb la certificació registral. Però com podeu controlar que aquest mateix ciutadà NO tingui una altra parella de fet a Itàlia o Grècia o España mateix, si no teniu Registre que controli aquests actes?
Aquest ciutadà membre de la vostra benvolguda MULTIparella de fet veu reconeguda la seva pretensió, mentre que el vostre propi ciutadà UNIparella de fet (o no) en queda exclòs.

2.- Si per tramitar un reagrupament familiar demaneu el matrimoni i declaració jurada que no té cap altre cònjuge, (aquí la parella de fet ja no hi entra) senyal inequívoca que no en teniu ni punyetera idea de la qualitat bígama o polígama del personatge. Si el propi matrimoni no es pot controlar arreu del mon, quin sentit té que restringiu el dret dels vostres ciutadans amb aquesta argumentació tant xorra?????????????

3.- Si no voleu o no podeu tenir un Registre de parelles de fet, perque collons accepteu la parella de fet com a institució. Es una institució sense drets? Es el dret un dret o un privilegi?

Em sembla que cada vegada me n'adono més que jo no vull aquest Estat espaÑol. Que se la quedin, la Ñ, i el nyap d'Estat i d'Administració SUPRA-COGITO-MAGNUM que destil.len.

No reconeixeu el vostres propis ACTES, com voleu reconèixer els DRETS dels ciutadans!!!!
Sabeu què? Vaig a MULTIparellar-me amb l'AUTODETERMINACIO, la PLURALITAT LINGÜISTICA, la LAICICITAT i la REPUBLICA.