La crisis econòmica és el paraigües que aixopluga fets més transcendents. La Democràcia està rebent atacs continuats en els darrers temps, la classe política està ferida, greument ferida, i el capital aprofita qualssevol signes de debilitat per a enfortir el seu poder. Papademos, Monti, i qui serà el següent? Tecnòcrates que arriben a dominar l'Estat gràcies a les pressions del capital. El poble ja no és sobirà, almenys no en la presa de decisions. Grècia i Itàlia assaboreixen la nova expressió de les dictadures. Sutilment vestida però forçosament imposada, la Tecnocràcia apareix en els sistemes polítics com la vacuna anticrisis.Capital i mass media, perillosa combinació que droga la percepció de la societat. Curiós que mentre la Tecnocràcia apareix, ens bombardegin amb primes de risc, bons estatals, interessos elevats, fallides d'Estat. Verí abocat sobre la ferida de la societat, la crisis.
I què? Si peta l'Estat, pitjor ja no pot estar la classe treballadora. Qui hi perd? El capital, els tecnòcrates. Per això ara s'inicia una acurada estratègia de control d'Estats. Reestabliment d'entitats bancàries que gestionin el càpital. Els bancs no poden morir. Les caixes sí. Fòra els serveis socials que presten aquestes entitats. Bancarització.
La Democràcia està ferida de mort. Curiós que quan el món àrab desperta i vol cimentar de Democràcia la seva societat, el Capital reaccioni amb la Tecnocràcia.
Sortosament ens queda Internet. Massa gran per dominar i controlar. I les xarxes socials, ara com ara, lliures de contaminació. Gràcies a Twitter el món àrab reaccionava en cadena. Preguem que gràcies a Internet, la Tecnocràcia no acabi amb la Democràcia. Depèn de tu, de mi, de nosaltres. Que no ens callin. Que sàpiguen que la nostra defensa és més forta que la seva moneda. Per sort o desgràcia nostra a Catalunya tenim força experiència a la submissió. Per desgràcia seva, seguim vius, i amb moltes ganes de cridar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada