LA REALITAT D'ETA

Ahir 20 d'Octubre l'anunci d'ETA de deixar de forma definitiva la violència armada ha suposat un fet que mereix l'atenció mediàtica per excel.lència.

Trista la imatge del Lehendakari, emigrat a les Amèriques, mentre es defineix el futur polític del seu país, però amb tot, el Lehendakari és el que menys compta del comentari d'avuí.

L'anunci d'ETA genera diferents reaccions, segons la política de cadascú. Per a l'esquerra abertzale suposa un glop d'aire fresc i hi ha qui aventura un enorme creixement a Bildu a les properes eleccions. Possiblement sí, però que ningú pensi que Bildu ja ho té tot fet. Ara com ara en serà prou beneficiada, però haurà de treballar i molt l'Autodeterminació i la Independentzia d'Euskadi.
I d'això a Catalunya en tenim suficient experiència. La retirada militar de Terra Lliure va permetre a ERC recollir la reivindicació política de la Independència de Catalunya i, ben sabut és, que la feina no és gens fàcil.
Per tant, caramel enverinat per Bildu, però que a la primera glopada sap a mentolat.

D'altra banda, hi ha la reacció dels ingenus, els que diuen (Durao Barroso?) que es feliciten per la fi d'ETA. La fi d'ETA? Per favor, que ningú pensi que ETA es disol dins la democràcia com el sucre en un cafè, ETA perviurà els temps veniders pressionant la política nacionalista de Bildu, el PNV, Aralar i qui faci falta. De la desaparició d'ETA, res de res.

També hi ha els fatxendes que saben segur que ETA no desapareix i que tornarà a la lluita armada "com ja ha passat altres vegades". Bé, aquests prodigis de la inteligència humana no tenen dos dits de front més enllà del seu nazionalisme, ignorant el que representa no només un procés de pau, sino els valors reals de la llibertat i la determinació dels pobles. D'acord, ETA no desapareix però la lluita armada si. Desapareix el concepte d'ETA que aquests fatxendes voldrien mantenir, i en canvi apareix una nova ETA que es conceptualitza com aquella que orientarà les propostes polítiques amb l'objectiu de la Independentzia.

L'anunci d'ETA comporta reaccions diferents, però una única conseqüència. El final de la violència. I d'això n'hem de gaudir. La PAU s'ha de gaudir.

Finalment mencionar que la reacció de Rajoy va ser molt més equilibrada i inteligent que la de Zapatero, a cadascú el seu mèrit. Remarcar la penúria de les víctimes en un procés de transició cap a una PAU futura i definitiva que precisament evitarà més víctimes és de capullo integral. Quin gran exemple la filla de l'Ernest Lluch!!!

Ara cal complementar la nova realitat que se'ns planteja amb la modificació immediata de la Llei de partits, l'acostament dels presos d'ETA, l'enfortiment de la mesa de negociació entre Govern Basc, espanyol i partits nacionalistes bascos per la democratització de la societat basca i la canalització política de les seves necessitats. I, si cal, la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació que certifiqui quina és la desició madura i definitiva de la societat basca.

Només així evitarem que ETA rebroti de les seves cendres. Perque ni Euskadi és Catalunya, ni a ben segur, és Espanya. Però en tot cas la paraula la tenen els propis bascos, ni la tinc jo, ni Zapatero i Rajoy junts. La paraula EUSKADI és patrimoni d'un sol poble, de ningú més.

I ja posats, i com que aquí anem amb aventatge respecte de la canalització democràtica de la política d'Estat, i #tenimpressa, que la classe política catalana faci els deures i engegui un procés real i definitiu, no de PAU que ja la tenim, sino de LLIBERTAT.

Gora Euskadi, Visca Catalunya y Viva España et Vive la France. Però cadascú a casa seva!!!!!!!!!!!