LA CONSTITUCIO DE CATALUNYA

La sentència del Tribunal Constitucional que resol el recurs del PP a l'Estatut de Catalunya, amb independència del seu contingut, dels arguments i interpretacions jurídiques que genera, i dels efectes jurídics que comporta, obre la porta a un nou status polític.
Es evident que la Sobirania d'un poble, expresada en forma lliure i democràtica, és una expressió política. Tant és així que queda fora de l'abast del poder judicial, en quant al contingut polític. Gràcies a la Democràcia i la divisió de poders de Rousseau, als valors polítics defensats internacionalment, la llibertat, la sobirania, gràcies a la concepció moderna de la configuració dels Estats, gràcies a l'assumpció i conjunció de tots aquests principis la Política esdevé l'expressió de la Sobirania dels pobles.
La Sentència del Constitucional espanyol modifica la Sobirania de Catalunya, la seva expressió política, en el moment en que fa un judici de valor contrari a l'expressat per tot el Poble català. (Entenem aquí que l'expressió de la majoria és la de tot el Poble, no equiparem a la unanimitat tot i que el resultat final és el mateix.)
Per tant, la conseqüència política de tot plegat, és que Catalunya esdevé una realitat política que no hi cap a l'estructura política espanyola. Si la voluntat del Poble català no és adequada a la Constitució i necessita ser modificada per formar part de la legalitat espanyola, l'únic subjecte legitimat per decidir si accepta les modificacions és el propi Poble català. En cas de no acceptar-ho, el Poble català esdevé un Poble exclòs de la Constitució Espanyola de 1978. Exclòs perque la seva voluntat no s'encabeix en l'Ordinament Jurídic i Polític Espanyol. Exclòs perque el propi Estat Espanyol així ho determina amb l'expressió del seu Tribunal Constitucional.
La inconstitucionalitat de determinats aspectes, interpretacions, conceptes de l'Estatut d'Autonomia és la Inconstitucionalitat del Poble català. Per tant, JO NO SOC CONSTITUCIONALMENT APTE PER L'ESTAT ESPANYOL.
L'exclusió constitucional de la meva voluntat és l'exclusió política de la meva persona. D'aquesta manera m'estic convertint en un APATRIDA. L'agresió d'un estat vers la persona i la seva exclusió política individualment considerada dóna lloc a la figura del refugiat. Ara bé, l'exclusió col.lectiva, el que fa és legitimar el col.lectiu exclòs a reivindicarse políticament, a CONSTITUIR-SE com a ESTAT, sempre que l'expressió política d'aquest poble vingui acompanyada d'un procés de creació d'un Estat. Per tant, el primer que ha de fer la classe política d'aquest poble és redactar una Constitució per mediació d'una ponència constitucional i, presentar-la davant el conjunt dels seus ciutadans per a ser refrendada popularment.
El que evidencia tot plegat és que el Poble català ha d'expressar la seva sobirania fòra de l'Estat Espanyol, en tant que dins ja no hi cap. Espanya, per mediació dels seus òrgans, i de la seva estructura política plasmada a la Constitució de 1978, refusa la voluntat política de Catalunya i l'exclou de l'àmbit Constitucional.
Si la Constitució Espanyola de 1978 no recull la Sobirania de Catalunya tal i com el poble l'ha manifestat i aprovat, llavors la Sobirania de Catalunya esdevé inconstitucional i per això necessita crear una Constitució pròpia que la configuri en un Estat lliure i democràtic.
La imposició de com ha de ser interpretada i definida la sobirania de Catalunya, en base al pronunciament del Tribunal Constitucional només és vàlida si la voluntad lliure i democràtica de Catalunya és la de seguir pertanyent a l'Estat Espanyol. Pertinença que, en tot cas ha de ser manifestada en referèndum pel poble català, ja que la seva voluntat inicial ja és coneguda i definida.
En cas contrari, Catalunya té la porta oberta políticament per a Constituïr-se en Estat independent, ja que actualment no està sotmesa a cap Ordinament Jurídic Estatal en veure's exclosa pel propi Estat Espanyol.
Emplaço, doncs, a la classe política d'aquest País que nomeni una Ponència Constitucional per redactar una Constitució Catalana i posi els mecanismes polítics necessaris per que sigui refrendada pel poble sobiranament. Iniciant així la creació d'un Estat català de Ple Dret.